A la recerca de temes per aquesta columna, avui se m’ha encès una bombeta. Ha estat mentre feia el vermouth. Més d’un podrà pensar, fins i tot, que se m’ha pujat al cap. Vaja, que m’he passat de voltes. Però no és el cas.
Entrant en matèria, el què he posat per títol esdevé una expressió que molt jovent potser no coneix. Ve referida a un passat glamorós de la comarca del Baix Camp. Pretenia fixar metafòricament el què representava -per a Reus i la seva economia- la indústria de la vinya i l’aiguardent i tots els seus elements auxiliars. Fou la base d´un comerç resplendent que ultrapassà -amb escreix- els llindars de tota la contrada. En altres paraules, una de les guspires i trampolins de la forta puixança en l’entorn geogràfic tarragoní. Una transformació brutal en tota regla, des de finals del segle XVII a la fi del XVIII. Tant, que la demanda internacional creixia com l’escuma.
La fama dels productes s’escampà per tot arreu i la gent del país "marxava" bé. Ho feia en bona competència -no precisament amistosa- amb proveïdors parisencs i londinencs… El pas del temps i la ignorància provinent del poc llegir dugueren algunes persones a divagar. Establien la comparança de tres capitals tan heterogènies en base a que el trio disposava d’aeroport… Encara sort que, amb la barrina de l’independentisme, no hi han afegit més pa que formatge. Dic això per la polèmica de l’actual batlle reusenc (acusat d´un presumpte delicte d’incitació a l´odi pel seu manifest contra la presència policial en hotels de la vila).
A hores d’ara, que encara patim les conseqüències de l’embolat. Ni Déu sap quant de temps trigarem a treure’ns la son de les orelles. En tot cas, crec arribat el moment de començar a parlar de tot. No tan sols d’allò que interessa a un munt de gent, que encara no és majoria.A Reus, doncs, poden presumir de país. Ho fan amb allò que és ben seu. Un producte ben elaborat, artesanal i de qualitat. Potser que, aprofitant l’avinentesa, fem el mateix -per exemple- amb el pal de fregar (Mery). Un altre dia, podem engrandir el llistat. Why not?
