La independència és una opció defensable. Això sí, des del seny, el criteri i la legalitat. Les coses no es poden planificar tan malament com han fet els dirigents polítics catalans. Era un “sí o sí”, per collons. Afegint-hi el greuge de traspassar el súmmum de totes les tanques. Predicar que els catalans ho fem tot impecablement grinyola per tots els costats. Cada dia que passa es fa més palès.
Sense establir un ordre lògic, contrasto el tarannà català envers el japonès. Allà, una vaga implica pencar a tot drap. Per denunciar el que sigui. Per contra, ací han pretès forçar una vaga general a tothom. Per real decret. Sort encara que PIMEC, CECOT, UGT i CCOO ho van rebutjar. En canvi, costa encaixar el criteri del merder que defensava algun periodista i algun polític, festejant el tall indiscriminat de vies públiques.
Hic et nunc, no puc ni vull admetre -de cap manera- el criteri destraler ni la rebentada absoluta que alguns propugnen. La solució no passa per la via de l’esclat generalitzat. No hi ha dret a suggerir l’argúcia de posar-ho tot en comú, per objectivar una finalitat arranjadora. El caos/l’anarquia als carrers escenifica l’ensorrament del país. La tàctica esdevé desencertada completament.
Fa temps que multituds acompanyen les compareixences de diferents imputats en processos judicials. Que dos-cents batlles catalans hagin pelegrinat a Brussel·les no té nom. Qui feia la feina als seus ajuntaments? Qui ha pagat la despesa del viatge: ells o la caixa municipal?
Anant més enllà en el temps, interpreto com una bajanada més voler col·lapsar la capital europea, al llarg del pont de la setmana de la “puríssima constitució”. Espero que cada pelegrí s’hagi pagat la “pròpia minuta”. Per què no esmerçaven aquest cabal de diners malbaratats en finalitats més socials i necessàries?
La vaga no és el mecanisme adient per reflectir el cabreig popular davant l’estatus polític. Quan es vol fer mal de manera indiscriminada, és bo remarcar que hi ha moltes altres vies de mobilització que no malmeten l’economia i la convivència. Només cal ésser imaginatius. Amb molts sous miserables, bo seria establir objectius que capgiressin aquesta dinàmica.
