Amb la que està caient, vet ací que avui parlaré d’un soldat. No perquè pensi en clau armamentística o violenta. Ans al contrari. Celebrem la festa de sant Martí de Tours. Vull pensar que l’hi sona, a la gran majoria. Si més no per la dita del seu famós estiuet. Per això, precisament, intentaré fer-m’ho venir bé per bastir lligams entre la seva figura i l’actualitat. Un entorn viciat en el qual ens ha situat la inconsciència del nostre govern. Sembla prou evident que s’han plegat barroerament a les exigències d’Òmnium i l’ANC. Pressuposava que les seves fites i objectius se centraven a defensar temes purament culturals de la nostra llengua. He arribat, fins i tot, al punt de pensar que tal vegada faig més jo (solet) en aquesta tasca que no pas ells (tots plegats).
En Martí nasqué -el segle IV- a Hongria (any 316). Amb 15 anys, ingressà a la guàrdia imperial romana. Allí, hi romangué vint-i-cinc anys. Tenint-ne 21, es trobà -a Amiens- amb un captaire, que tremolava de fred. Amb l’espasa, esquinçà la pròpia capa i li’n va cedir la meitat. Entenia que l’altra pertanyia al seu exèrcit. Darrere d’aquest detall, val la pena copsar un cor immens, una solidaritat a flor de pell i el perfil d’una estima vital pel proïsme. Volgué abraçar el catolicisme just quan pretenia plegar de la vida militar. L’emperador, però, li va fer suar un temps afegit. La qual cosa em fa imaginar que era un professional impecable. En aconseguir-ho, es va fer batejar i s’instal·là a Poitiers. Diu la llegenda que el propi Crist (vestit amb la mitja capa) se li va aparèixer l’endemà del fet, per agrair-li el gest. Ell se n’enamorà perdudament i entomà el compromís de lluitar per la seva causa. Tant fou així que esdevingué bisbe de Tours.
Semblarà un conte de fades, però val la pena treure’n una moralitat. Essent lícit lluitar per ideals polítics, no tenim dret a alterar unilateralment l’ordre en l’escala de valors. Amb el desig d’albirar un futur millor, prego al sant que ens atorgui un estiuet constant. Empeltat en la solidaritat entre pobles, la justícia, l’amor i la pau.
No essent així, coincidint amb la matança del porc a molts indrets, més d’un es veurà amb cor de recordar -amb o sense raó- l’adagi que diu "a cada porc li arriba el seu sant Martí".