Avui el ple de l’Ajuntament de Terrassa aprovarà un nou model de gestió pública per al servei d’abastament d’aigua a la ciutat. Es tracta d’un fet molt rellevant, ja que durant 75 anys aquest servei ha estat gestionat per una mateixa empresa privada. I és, sens dubte, una molt bona notícia per a l’interès general de la ciutat, ja que la gestió pública de l’aigua permetrà passar pàgina a un període caracteritzat per una gestió privada opaca i sense control públic. S’inicia doncs una nova etapa en què la transparència i el control públic han d’esdevenir la garantia que l’aigua es gestioni com un bé humà i no com un negoci privat i que per tant la seva gestió reverteixi en benefici de tota la ciutadania.
Aquesta fita no s’explica sense la Taula de l’Aigua de Terrassa. Ells/es són els que van posar l’objectiu i el debat a l’agenda política de la ciutat. Un objectiu que hem entomat els grups municipals de TeC, ERC i CUP des de l’inici de l’actual mandat, aconseguint que el PSC se sumés finalment a la defensa de la gestió pública. Hem assolit així una àmplia majoria política en el ple de l’Ajuntament amb 20 de 27 regidors.
El recorregut per arribar fins aquí no ha estat senzill. Un cop acabada la concessió el passat 9 de desembre de 2016, l’empresa concessionària Mina, controlada en aquests moments per la multinacional Agbar, va optar per no reconèixer que la titularitat del servei és de l’Ajuntament, i no acceptar que l’Ajuntament de Terrassa era sobirà per decidir quin model de gestió volia. I d’aquesta manera va decidir dificultar, condicionar i entorpir el procés de decisió del nou model de gestió. El seu objectiu era, i així ho va proposar explícitament, que l’Ajuntament arribés a un acord per crear una empresa mixta amb ells, evitar fer concurs públic i així poder continuar fent negoci amb un bé comú com l’aigua. En aquests moments, tot i haver finalitzat el període de concessió, Mina es nega a lliurar tota la documentació que li ha requerit l’Ajuntament i amenaça amb reclamar una indemnització milionària, que evidentment abandonaria si s’arribés a un acord. De moment ja ha interposat quatre recursos contenciosos. Òbviament, qualsevol particular està en el seu dret de defensar jurídicament allò que cregui. Ara bé, ha de quedar clar que ho estarà fent com a reacció a la negativa a la seva proposta de continuïtat i que ho fa per defensar únicament el seu interès privat i en detriment de l’interès general. Actuant de manera reaccionària i ocultant informació, Mina ha demostrat que la normalitat i bondat de la seva gestió eren únicament aparents, i ha justificat el que molts hem defensat des del principi: l’únic model de gestió que pot garantir la total transparència del servei i el seu control públic és la gestió pública. Amb el document que s’aprovarà en el ple, fruit d’un treball rigorós i pioner per part dels tècnics i juristes municipals, s’ha aconseguit demostrar que un model de gestió pública pot prendre el relleu i millorar la gestió, incorporant els actuals treballadors/es amb les seves condicions actuals i alhora ser més eficient econòmicament que una gestió privada, podent destinar els actuals beneficis privats a la millora de la qualitat del servei.
La gestió pública ens permetrà assolir nous objectius i reptes fonamentals: garantir l’accés universal a l’aigua amb què totes les persones disposin d’un consum mínim vital; la creació d’un nou òrgan consultiu i propositiu, amb àmplia representació ciutadana i dels diversos agents de la ciutat, que signifiqui una nova manera d’entendre la participació en la gestió pública municipal; la creació de nous espais i canals que garanteixin accés a la informació de manera fàcil i comprensible per garantir la màxima transparència de la gestió, o fins i tot aconseguir millorar la qualitat gustativa de l’aigua.
Celebrem que a Terrassa avancem cap a una nova agenda de polítiques urbanes que situïn la gestió pública dels béns comuns com una de les seves prioritats. Que signifiqui un canvi respecte al que hem viscut a la nostra ciutat en el passat i doni prioritat a les persones i les situï per davant del negoci d’uns pocs. En aquest sentit, Terrassa pot esdevenir un exemple a seguir per a una nova època de polítiques municipals. Des de Terrassa en Comú continuarem treballant i fent tot el possible perquè tots els reptes i oportunitats que ens obre la gestió pública de l’aigua que ara iniciem es puguin assolir.
L’autor és portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú
