En moltes de les meves sessions de coaching empresarial em pregunten quin és el secret per tal de poder assolir l’èxit personal o col·lectiu en la seva especialitat. Jo sempre responc que no és tan important l’especialitat, el sector, la concreció en què es mouen i en canvi és determinant en la fórmula (no màgica) de l’èxit el fenomen del lideratge. Liderar (anar al costat de… però marcant la pauta) entoma moltes competències que són necessàries per intentar assolir els objectius que ens hem proposat i fins i tot superar-los.
Així la capacitat de lideratge jo la defineixo com aquell conjunt d’ habilitats que tenim, o no, les persones per tal de generar un canvi positiu en la vida de la gent, sigui una organització, siguin els usuaris o clients o fins i tot en el conjunt de la societat.
Així en aquestes sessions d’arrelament del lideratge em dedico que tothom entengui la necessitat de construir relacions amb tothom, fer xarxa, establir complicitats. Liderar vol dir allunyar-se del conflicte però assumint els entrebancs com a situacions de millora personal i col·lectiva i encarar-los amb actitud positiva, racional i emocionalment enriquidora.
Liderar també ens porta a ser éssers creatius i oberts al coneixement. Generar i compartir avenços no serà mai una pèrdua de poder, ans al contrari, qui més sap i més dóna es converteix en la persona més valuosa i estimada (un líder), el que permet d’aquesta manera el creixement de tots els membres de la comunitat.
Una altra de les característiques d’aquella persona o bé empresa que pretén liderar la seva autopista és el fet de ser coherents. Oferir coherència suposa que en els moments d’incertesa apareix el fil conductor que dóna sentit a la decisió o a la missió de l’organització.
I en el terreny de les emocions l’entusiasme, la capacitat de contagiar passió, l’optimisme i la predisposició serien aspectes que, tot i ser propis del caràcter (ADN) de les persones, es poden treballar i elevar a la seva màxima expressió per tal que tothom se senti arrossegat en la mateixa direcció.
Gestionar un full de càlcul per tal d’obtenir un compte de resultats decorós enfront del màxim accionista se’m planteja fàcil, davant la dificultat de ser capaç de comandar els equips de treball, de fer d’un grup de gent una causa comuna. Per això també us proposo algunes pautes en forma de decàleg:
1.- Conèixer els punts forts de les persones que us acompanyen i treballar amb les seves fortaleses.
2.- Confiar en la professionalitat i coneixements dels altres.
3.- Fer valdre les capacitats i compartir-les.
4.- Mantenir una actitud: oberta, cooperativa (no competitiva), compartir (informació, experiència), comunicar-se, adaptar-se, exigència, implicació, socialitzar èxits i fracassos, oferir recolzament.
5.- Sentir-se part d’un grup.
6.- Establir uns canals i circuits de comunicació entre els membres de l’equip.
7.- Tenir una missió compartida i establir unes regles de funcionament.
8.- Identificar una persona dins l’equip que vetlla perquè tot funcioni d’acord amb les regles i la missió de l’equip.
9.- Reforçar el comportament de l’equip: cohesionar.
10.- Innovar en noves maneres de relacionar-se, comunicar-se i de marcar-se objectius com a grup perquè tots els seus membres creixin personalment i professionalment.
Ara que ja tenim clares, espero, algunes de les coses que podem fer per ser líders en allò que ens proposem deixeu-me que us digui que el que acostuma a passar quan es pretén implementar tota aquesta nova visió és que tot plegat suposa un canvi i els canvis fan por (emoció molt comuna).
Per tant, per tal de poder consolidar aquest nou procés caldrà respectar la complexitat que això suposa, així doncs: mai ens plantejarem un canvi/una innovació màxima-total, seria molt desconcertant; tot i tenir bones idees caldrà anar amb prudència quan les apliquem; els primers canvis suposen també les primeres dificultats; cal valorar la resistència com un element positiu. No abandonem de seguida; el secret és anar traslladant de mica en mica la nova cultura; cal creure que tot i ser complexa és assequible.
Deixeu-me acabar amb aquesta reflexió: només has de voler que les teves accions inspirin d’altres a somiar, a aprendre més, a fer més i a voler ser millors, d’aquesta manera hauràs assolit el teu gran objectiu: acompanyar-los.
