Avui fa dos anys, el 13 de juny de 2015, es constituïa l’Ajuntament del mandat 2015-2019. En aquell moment, des de Terrassa en Comú vam exposar dues qüestions que consideràvem que serien clau per a aquest mandat. La primera, que la nova fragmentació del ple i la irrupció de TeC com a segona força, amb 16.000 vots i 6 regidors/es, faria que les coses no fossin tal com havien estat fins ara. La segona, que malgrat que les urnes havien expressat voluntat de canvi, hi hauria qui faria tot el possible perquè no canviés res. Dos anys després podem confirmar que totes dues qüestions s’han confirmat.
La segona de manera molt ràpida. Amb el pacte de govern antinatura PSC i CiU (ara PDeCAT). Les dues forces que havien perdut més vots van pactar renunciant als seus propis principis, idearis i trajectòries per atendre les seves pròpies necessitats i perquè no canviés res. Malgrat l’anterior, la primera també s’ha confirmat. Des de Terrassa en Comú hem estat capaços d’aportar aire fresc, noves maneres de fer i d’enfocar la política a l’Ajuntament de Terrassa. Hem estat capaços de marcar en bona mesura l’agenda política de la ciutat. Fent aportacions cabdals en matèria de transparència com la creació d’una comissió específica i permanent que a hores d’ara ningú pot posar en dubte que era necessària, o impulsant la plataforma de participació digital Participa.Terrassa. Aconseguint prioritzar accions per atendre l’emergència social existent a la ciutat. Per cert, situació que alguns grups com el PSC o C’s negaven insistentment a l’inici de mandat i que en aquest període de temps han hagut de reconèixer, i fins i tot quedar en evidència amb informes com el recent encarregat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental que ens explica quina és la veritable i greu situació de desigualtat i precarietat existents a Terrassa i a la comarca. Posant a sobre de la taula la necessitat d’aplicar lògica estratègica en el govern de la ciutat. I en aquest sentit aportant diverses propostes amb capacitat d’aportar millores transversals i simultànies a barris, espai públic, comerç, mobilitat o qualitat ambiental, o insistint incansablement que és absolutament necessari i estratègic abordar la millora integral dels polígons industrials de la ciutat.
Propostes totes elles que han estat rebudes positivament per l’equip de govern fins i tot moltes d’elles acceptades o aprovades conjuntament. Un equip de govern però que en la majoria de casos no ha tingut ni la capacitat ni la força de portar-les endavant. Segurament, és una situació lògica. Un govern pensat des dels interessos dels partits que el conformen i no des de les necessitats de la ciutat és lògic que accepti propostes interessants per a la ciutat, sempre queda bé, però que en canvi després no se les acabi de creure perquè en el fons no està concebut per aplicar lògica de canvi. El PSC ha demostrat durant aquesta primera part de mandat diverses vegades que malgrat tot prefereix un pacte de conveniència amb el PDeCAT (ex-Convergència) que els garanteixi comoditat, en lloc d’apostar per una opció de canvi que els requereixi esforç i treball en favor de la ciutat.
L’alcalde Ballart no ha acabat d’entendre que Terrassa s’ha fet gran. I no només en termes quantitatius sinó en maduresa i potencial. Terrassa ha desbordat el partit que l’ha governat durant 38 anys. En canvi el seu alcalde la continua imaginant i tractant com una ciutat petita (amb tot el respecte cap a les ciutats petites!) que pot controlar a la seva conveniència. Un alcalde que es preocupa més i dedica molt més temps a resoldre personalment problemes personals però que en canvi no està interessat i no dedica temps a treballar per trobar solucions col·lectives que defineixin un model per al futur de la ciutat. Un alcalde que regna però que no governa. Un partit, el PSC, que intenta controlar però que ja no sap governar.
Des de Terrassa en Comú no volem una ciutat captiva per les limitacions i les incapacitats d’un partit polític com el PSC. Després de dos anys de mandat continuem pensant, si cap encara amb més convenciment, que som la força que pot aportar i liderar el projecte de canvi que la ciutat necessita. Un projecte que amb visió estratègica de ciutat aporti instruments i solucions perquè Terrassa, com a ciutat madura que és, pugui desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de vida de tothom, sense deixar ningú enrere.
