Rellegeixo el magnífic llibre “Les masies de Terrassa”, valuosa joia impresa i una veritable obra cultural, que ressenya històricament totes les masies del terme municipal de la ciutat egarenca.
Editat, de manera conjunta, per les fundacions terrassenques Sant Galderic i Arxiu Tobella, l’obra és el resultat de més de vint anys de recerca per part de l’escriptor sentmenatenc Esteve Canyameres i Ramoneda -home savi, intel·ligent i entès en el tema, com demostra al llibre- i inclou minuciosos resums tant històrics com genealògics del mig centenar de masies (i les famílies que n’eren les propietàries o les habitaven) que han format part de la història de la ciutat al llarg dels últims segles. Per tal de mostrar més àmpliament aquest caràcter històric, el llibre també es recolza visualment en nombroses fotografies -tant històriques com actuals- extretes, les antigues, de l’important fons de l’Arxiu Tobella o realitzades, les actuals, de manera expressa durant els anys 2014 i 2015 per la fotògrafa Montse Saludes i Closa.
Malauradament, no totes aquestes masies han arribat en el mateix estat fins als nostres dies, ja que algunes d’elles han anat desapareixent amb els anys o es troben actualment força degradades. D’altres, en canvi, no només segueixen mantenint-se en bon estat sinó que són habitades o utilitzades de manera habitual.
I, d’aquesta cinquantena de masies, voldria ressaltar-ne una de manera més específica: la masia de Can Falguera, a les Fonts, on vaig viure algunes anècdotes durant la meva joventut.
La capella de Can Falguera -adossada a la masia- va mantenir-se com a lloc de culte públic durant tot el segle XIX i principis del XX. I va ser assumida com a església parroquial de les Fonts, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser, el desembre de l’any 1932, el primer pas que portaria un canvi.
Cap a l’any 1945, aproximadament, recordo que de petit, per Quaresma, fent d’escolà, anàvem al salpàs a beneir les portes de les masies de les Fonts. El rector era mossèn Francesc Pons i Genés (a qui deien mossèn “Pipes”), un capellà molt bo, del qual recordo que un dia em va veure les espardenyes una mica fetes malbé i em va donar 8 pessetes, una a una, perquè la mare me’n comprés unes de noves. Passats els anys el van destinar a Bigues i Riells, pertanyent al bisbat de Barcelona, i molts veïns el vàrem acompanyar a la seva nova parròquia. Va morir al poble de Bigues. Sempre el recordaré.
L’octubre de 1948, quan deixà d’exercir Mn. Francesc, arriba a la parròquia de les Fonts mossèn Josep Pons i Piñol, amb qui es varen reprendre les iniciatives i tasques per tal de tornar a posar en marxa la construcció de l’església, que havia estat aturada des de l’any 1936.
La tan esperada inauguració i benedicció del temple parroquial acabat tingué lloc el 12 de juliol de 1951. El nou temple fou beneït solemnement pel bisbe de Barcelona, Dr. Modrego Casaus, qui també beneí la imatge de la Mare de Déu del Roser que presideix l’altar major.
Durant el temps en què Mn. Josep Pons va estar al capdavant de la parròquia, van sorgir diversos grups estretament vinculats a aquesta, que van ser molt importants: la Joventut Parroquial de les Fonts; una coral anomenada Cor Parroquial de la Mare de Déu del Roser, amb la senyora Teresa Mitats, que tocava l’orgue, com a mestra; el club de futbol; el cos de portants del Sant Crist, i un grup de teatre, cine i altres activitats que celebraven els seus actes i activitats en el local arranjat a sota de la masia.
Dita masia de Can Falguera té com a propietaris la família Ribas (molt bona gent) i Josep M. Domènech Ribas, en nom i representació del Sr. Josep M. Ribas i Bracons, cedeix, temporalment, la capella a diverses entitats: Ajuntament de Terrassa; parròquia de Nostra Senyora del Roser; Associació de Propietaris i Veïns de les Fonts, i la Llar de la Gent Gran de les Fonts. Durant aquesta època els veïns aviat es van espavilar per condicionar i arranjar la capella però, més tard, la família Ribas va vendre definitivament la masia -a baix preu- a l’Ajuntament de Terrassa, qui actualment encara n’és el propietari.
I el que signa aquest rotllo d’escrit -expresident de l’Associació de Propietaris i Veïns de les Fonts- volia parlar de la masia de Can Falguera, no només per explicar-ne petites anècdotes sinó, també, per demanar molt amablement al Consistori de la ciutat que doni una solució al conjunt de la masia, abans que l’edifici es deteriori més del que ara ja està, doncs la zona està molt degradada.
Ho demano sense cap mena d’exigència ni constrenyiment ni imposició. Ho demano de bon rotllo, com sempre han anat per la vida els veïns de les Fonts. Això sí, m’agradaria que, quan es trobés el moment més adequat, fos una petició que es prengués seriosament.
