No ve ni de quaranta innocents morts ni de tres o quatre terroristes suïcides. Els poders polítics i financers d’Europa (o dels Estats Units) no es mo-uen per unes quantes desenes de víctimes en un atemptat a París, Londres, Nova York, Madrid o Brussel·les. Van d’un altre pal. I els amos dels terroristes, els que prostitueixen la religió, tampoc no pateixen gaire per un grapat de suïcides convertits en carn picada. El seu joc és un altre. Uns juguen a moure diners, a fer negocis amb països com Qatar (i samarretes, oi?), com Aràbia Saudita o com el que sigui: els negocis són negocis, la pela és la pela i la resta són punyetes. Els importa que aquests països siguin la cobertura del gihadisme? Ni de conya. I si de tant en tant la palmen uns quants occidentals, què hi farem: ja ens repetiran el rotllo de sempre sobre les mesures policials, la coordinació, l’enduriment de les lleis… Mentides immenses per dissimular que el joc va d’una altra cosa. Hi ha poders, a Occident, als quals la vida d’un occidental els importa el mateix que als "jefes" del Daesh /Isis els importa la vida d’un suïcida: gens ni mica. El mateix que els importa que a Europa hi hagi paradisos fiscals o que el frau fiscal de les grans corporacions sigui una estafa de proporcions bíbliques. Mentre la policia persegueix una colla d’assassins cruels i bestialitzats, i ens fan creure que això és el que cal fer, continuen fent-se magnífics negocis amb els països que emparen el terrorisme internacional. Ni drets humans, ni defensa de la ciutadania ni punyetes: la pasta ho justifica tot. La ciutadania és carn de canó, pura estadística, pèrdues suportables… Funciona igual amb les retallades: aquí t’exigeixen austeritat, mentre fan veure que ignoren que allà, just al costat, hi ha un paradís fiscal. Ens enganyen amb el relat oficial sobre la seguretat, sobre l’atur, sobre el deute… La realitat és una altra, en la qual un atemptat en un aeroport és una anècdota, com ho és un naufragi de refugiats, un desnonament, un aturat… I, a sobre, els grans mitjans (en teoria, defensors de la veritat) contribueixen amb entusiasme a aquesta intoxicació massiva. Mai, mai, no es pregunten, per exemple, per què no trenquem relacions amb els països que emparen el terrorisme…
