Després de l’explosió de residus tòxics a Mallorca (Matas, Borbons i companyia) i del tsunami de merda de València, l’última cosa que es pot permetre el PP és que Rita Barberá acabi davant la justícia i comenci a "rajar" o a donar pistes. De manera que l’han blindat meravellosament al Senat. Primer fan que renunciï a un càrrec menor (ja se sap, cal aparentar honestedat i diligència en la lluita contra la corrupció), però just després la posen a la diputació permanent, perquè si hi ha noves eleccions no estigui ni un segon desprotegida de l’aforament especial per a polítics. Tots estan implicats, a València, menys ella? Ja és curiós, ja… Però, per si de cas, millor que continuï aforada i blindada. I qui dia passa, any empeny: mira tu, si no, l’espectacle de la princesa i el marit, o el que va costar suavitzar la presó a Jaume Matas (amb poques protestes, per cert) o la misèria dels Pujols… L’aforament és la solució màgica. Tanmateix, és just recordar que el PP no és el primer, ni l’últim ni l’únic partit que ha utilitzat la fórmula de l’aforament per protegir els seus polítics. És una fórmula pornogràfica, obscena, marrana, bruta, insultant: l’única protecció extra que necessita un polític és poder dir el que vulgui sense anar als tribunals per "delictes" d’opinió. Cosa que, per cert, també estaria bé per als titellaires, en aquest fastigós país on vas a la presó per una ximpleria però mai per robar o defraudar mil milions. La resta, com les persones normals. Ni el rei (que es va blindar amb la Constitució per tenir les mans lliures per fer el que volgués), ni els diputats, ni els governants, ni els jutges… Tothom igual davant de la llei, sense excepció. Els aforaments, com la llei electoral, formen part de l’estafa de la pitjor part del sistema del 78, que no treu que tingui aspectes extraordinàriament positius. Cal acabar amb això ja. A veure si entre negociació i negociació, entre línia vermella i semàfor groc, els propers governants tenen temps de pensar en aquest tema…
