Primer, els nostres estimats i admirats líders es dediquen a fer experiments geoestratègics, convençuts com estan que el món és seu per dret natural i diví. Fan negocis amb Bin Laden, declaren que els mujaidins són lluitadors per la llibertat, els entrenen, fan negocis, oleoductes, encobreixen el tràfic de drogues o d'armes (bons negocis també) i un dia la cosa es descontrola. Els "freedom fighters" (antecedents immediats d'Al Qaeda i ISIS) es tornen bojos, tenen pasta de les monarquies del Golf Pèrsic: són parents, ja se sap, grans defensors dels drets humans, però amb petroli...
I cometen un atemptat brutal a Nova York, i els altres envaeixen Afganistan i després Iraq, amb la immensa mentida de les armes de destrucció massiva (les que perjuraven Bush, Blair i Aznar que existien) i entre els uns i altres ens emboliquen en una mena de guerra global estranya, innovadora, que segur que és un magnífic negoci per als de sempre i que ajudarà una mica a disciplinar i acollonir les societats occidentals. Després de l'estafa econòmica i laboral, després de l'estafa del deute públic, ara estem en guerra contra els enemics d'Occident... i tot passa a ser secundari. Bandera, guerra, pàtria, Déu... El cercle infernal de sempre en el que perden i guanyen els de sempre. Amb víctimes molt reals d'una guerra que ens venen a la tele i a internet d'una manera però que en realitat funciona molt diferent i va d'altres coses. I ara vés tu a posar matisos en una guerra que t'exigeix defensar-te, t'agradi o no, perquè si no hi ha milers de mascles embogits que en quatre dies estaran a la porta de casa teva... La qüestió és la mesura, sense ingenuïtat i sense anar amb el lliri a la mà, però també sense oblidar qui escriu el guió d'aquesta guerra... La resignació a una cosa i a l'altra només portarà a fer el paper de víctimes. I a perdre, per suposat.
Ara a portada
