El papa Francesc, en la seva encíclica "Laudato Si", ha fet honor al sant del qual porta el nom com a bisbe de Roma, a sant Francesc d’Assís, la festa del qual se celebra el 4 d’octubre. La carta comença i pren el seu títol -"Lloat siguis"- del famós "Càntic de les criatures" amb què el sant d’Assís, un gran místic i un gran poeta, contemplava el món i els seus elements com a "criatures de Déu" i com a "germanes de l’home". Així dóna la primacia a la dimensió de lloança de Déu per la bellesa de les coses creades, fins i tot les més humils, perquè totes col·laboren a la complexa realitat de la terra, la nostra casa comuna.
La ciència és un instrument privilegiat a través del qual podem escoltar el crit de la Terra. En el document s’afronten qüestions extremadament complexes i urgents, algunes d’elles -com el canvi climàtic i sobretot les seves causes- són objecte d’un viu debat en el camp científic. En la perspectiva de l’encíclica -i de l’Església- n’hi ha prou que l’activitat humana sigui un dels factors que expliquen els canvis climàtics perquè se’n derivi una responsabilitat moral greu, que ens ha de dur a fer tot el que estigui en poder dels homes per reduir el seu impacte i per evitar els seus efectes sobre l’ambient i sobre els països més pobres.
L’encíclica se centra a recordar la gran responsabilitat de l’ésser humà pel que fa a la creació, de la qual no és amo per explotar-la com vulgui, sinó que se n’ha de sentir administrador davant la generació actual i també les futures. Podem dir que la carta del papa Francesc respon a aquesta pregunta: quina Terra deixarem als nostres fills?
El Papa s’ocupa de les arrels de la situació actual per determinar no sols els símptomes sinó també les causes més profundes, en diàleg amb la filosofia i les ciències humanes. D’aquesta manera, com ha escrit el cardenal Peter Turkson, president del Pontifici Consell de Justícia i Pau, "l’objectiu del papa Francesc és el d’elaborar una ecologia integral, que en les seves diverses dimensions inclogui el lloc específic que l’ésser humà ocupa en aquest món i les seves relacions amb la realitat que el circumda". I això en les diverses dimensions de la nostra vida: en l’economia i en la política, en les diverses cultures, de manera especial en les més amenaçades, i àdhuc en tots els moments de la nostra vida quotidiana.
Es tracta de desenvolupar una ecologia integral que en les seves diverses dimensions abasti "el lloc específic que l’ésser humà ocupa en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l’envolta". L’ecologia integral ha d’arribar a ser un paradigma capaç d’articular les relacions fonamentals de la persona humana: la relació amb Déu, amb ella mateixa, amb els altres éssers humans, amb la creació.
Déu Creador ha posat a les nostres mans aquest planeta, que sant Francesc d’Assís denominava la germana-mare terra. Hauríem de deixar als qui vindran després de nosaltres un món millor del que hem trobat. Perquè la voluntat de Déu, tal com ho expressa el llibre del Gènesi, és que l’ésser humà conservi, més encara, perfeccioni l’obra de la creació.
L’autor és bisbe de Terrassa
