És viable (i habitable) una Espanya on el ministre de Defensa insinua que els tancs estan preparats per si falla tota la resta? La frase literal és pur colpisme, digna de Tejero: "Si tothom compleix amb el seu deure, l’Exèrcit no actuarà a Catalunya". I a sobre es permet avisar els insubmisos que gosin xiular la bandera espanyola… El govern sí que es pot xiular, deu ser legal, però la bandera no, perquè és sagrada. Després, en un infantil exercici de cinisme (i de pensar que la gent és, en general, idiota) surt la vicepresidenta i ho remata, negant que el govern espanyol tingui cap mena d’intenció de treure els tancs al carrer. La culpa és dels malpensats, clar: qui compleixi la llei no ha de témer que es pot trobar un tanc al girar la cantonada. Genial, a les portes de la Diada i d’una campanya electoral que ja comença manipulant la Diada.
Després d’aquest "argument", ja poca cosa més queda a dir: o la llei o els tancs. Si algun dia Catalunya esdevé independent (cosa força probable, tot i que no demà passat i diria que tampoc en dos anys), el ministre Morenés s’ha guanyat un monument, en agraïment a la seva contribució decisiva a fabricar uns quants independentistes o decebuts més. Amb aquestes patètiques amenaces, què pretenen? Que la gent vagi a votar acollonida o que pensi que això d’Espanya encara es mereix una última oportunitat? O es tracta simplement de muntar un gran espot publicitari per a la campanya de les generals, en la qual es presentaran com els invictes defensors de la unitat d’Espanya, i ja s’empassarà la gent el Bárcenas i tot el femer, igual que aquí anem camí d’empassar-nos el 3%, els Pujols, els Millets i companyia? Aquesta és tota la política que saben fer? El recurs als tancs dóna l’autèntica mesura de la política espanyola, més bèstia, però no tan diferent al recurs amenaçador de la DUI en el cas de la política catalana.
