Això de “l”Espanya nacional” és tan pobre i patètic que es pensen que dient “Mas” estan dient “Catalunya”. Ja li agradaria, ja, a Artur l’Astut, però no, no ho aconsegueix ni de lluny. Com no ho va aconseguir Pujol, encara que a Madrid no entenguin altra cosa: o ets de Mas o de Rajoy, o d’Aznar o de González, però no els entra al cap que els dos et tinguin fins als dallonses i et neguis a ser de l’un o de l’altre. I no és que a Madrid siguin estúpids, no, en absolut: és que es pensen que els estúpids som els altres. No els entra al cap que puguis vomitar quan escoltes Mas explicant la seva versió del 3% i que siguis capaç de vomitar també quan et volen fer creure que la justícia és independent o que la Constitució és de tots. O que Bárcenas anava per lliure, com Millet, Roldán, el senyor “X” o el germà d’Alfonso Guerra, l’incorruptible.
Sí, ja sabem que Artur l’Astut està intentant camuflar un passat infecte i que té ganes de baixar-se del tren en marxa, si Rajoy té a bé salvar-li el cul (cosa que no farà), però això no ens fa ni independentistes ni antiindependentistes. Ni de bon tros ens converteix en titelles de Mas, que és el que diuen una i altra vegada els “independents” mitjans del “madrilenyocentrisme” (res a veure amb Espanya), una i altra vegada. És una altra cosa. Podem vomitar per culpa del “Madrid oficial” i gaudir del Madrid real, de la mateixa manera que el 3% ens fa vomitar i Catalunya no. Espanya no és Rajoy (ni González ni Sánchez, ni Rivera ni els altres) i Catalunya no és Mas.
Volen tancar-nos en aquest esquema irrespirable i paranoic, si ens deixem. Si el 27-S o el 20-D ens deixem hipnotitzar i enganyar per aquests tramposos, estarem llestos. El joc és un altre, però no volen que ens n’adonem.
