És la vella mania. La de somiar una mena de “Gran Catalunya” que no ha existit mai i que no existirà mai. Aquest estiu ha tornat a treure el nas, fent més nosa que servei, la inconsistent fantasia política d’una part del catalanisme: els Països Catalans. Passant, per suposat, dels valencians i mallorquins, que no tenen la més mínima intenció de situar-se a l’òrbita de Catalunya. Però, clar, la idea és atractiva: agafes un mapa, dibuixes tots els territoris on es parla català (en major o menor proporció) i et surt un nou estat europeu, una mena de redisseny de la vella corona aragonesa, que no va ser mai “un sol país” en el sentit modern de l’expressió. Per passar l’estona a l’estiu i embolicar la troca, funciona. Com si no tinguéssim prou feina per entendre’ns a nosaltres mateixos, per pensar i decidir quin país volem i com solucionem els nostres propis problemes i traumes. Però una gran part del procés va justament d’això: de fer volar coloms, a veure qui la diu més grossa, per generar una mena d’il·lusió col·lectiva que dissimuli les espectaculars febleses d’un projecte polític confús, en el qual es barregen massa coses massa diferents com per reduir-les a un “sí” i després ja veurem. Aquí és on adquireix sentit la fugida cap endavant, ja que no funciona la construcció des de dins: traiem a passejar una estona el conegut fantasma dels Països Catalans, imaginem una Europa ansiosa d’obrir els braços a un nou estat, juguem amb la provocació de desestabilitzar-ho tot (el deute, per exemple) i ignorem les amargues lliçons de la crisi grega o de l’Europa germanitzada i bancaritzada… I qui dia passa, any empeny, fins que el 28 de setembre ens haguem d’enfrontar a la realitat i veure que el camí (un camí que existeix, sens dubte, i cada dia és més probable) serà més llarg i complex del que ens volen fer creure.
