Una de les coses que més ens agradarien a tots és que, si hem d’anar a judici per alguna malifeta, el jutge sigui amic nostre. O amic dels nostres amics. O que li haguem fet o li puguem fer algun favor de cara al seu progrés professional. O, en el pitjor dels casos, que ens tingui alguna simpatia. Això és el que està muntat en aquest país per a la “justícia premium”, la que es dedica als afers de la casta. Tot són casualitats, però mira tu que n’arriba a ser, de curiós, que el cas de Bárcenas tingui com a ponent un jutge que ha estat nomenat pel partit del govern, abans partit de Bárcenas, i que té una llarga relació diguem que de confiança amb la mateixa formació. Tot això, presumptament, per suposat, no dubtant de la presumpció d’innocència, virginitat i puresa.
O la rebaixa de la fiança de la infanta que tenia com a inversió un piset a la Maurina, que mira que n’arriba a ser, de sospitós… Doncs res, que entre una cosa i l’altra sembla ser que l’afer es va encarrilant. O l’embolic judicial de l’entranyable Esperanza Aguirre: com que no l’han pogut salvar de cap manera, ara resulta que un recent canvi legal li resol el problema. Una altra casualitat entre… quantes? Milers de casualitats, que només una ment malpensant podria atribuir a alguna altra causa. Sens dubte són casualitats, a veure qui gosa ara dubtar que a Espanya tothom és igual davant la llei… I així anem veient casos i casos similars, en els quals la severíssima justícia espanyola (i catalana, no ho oblidem) acaba resultant, anys després, una cosa aigualida… Com no sigui perquè així es crea un munt de feina al sector econòmic i laboral de les lleis i similars, costa explicar-se una competitivitat tan baixa: tants judicis per a tan poca cosa. Però si serveix per lluitar contra l’atur i perquè el país vagi cada dia millor, com és evident, benvingut sigui, per suposat.