Reconec que veure en Pedro Sánchez amb aquella immensa bandera espanyola al darrere em va impressionar. I encara ara no acabo de saber ben bé què en penso. Al primer cop d’ull vaig fer un bot: l’escenografia era dura, diuen que típicament americana, però no… Era l’escenografia típicament “madrilenyocentrista”, la de la megabandera “rojigualda” hissada sobre Madrid, que voldrien visible des dels quatre punts cardinals de les Espanyes… Però després t’atures i reflexiones: Sánchez vol evitar que el patriotisme sigui patrimoni dels més cridaners, dels que reparteixen carnets de bons i mals espanyols (em sona, per cert…).
Podria ser això una bona jugada preelectoral? Aspecte de bon xicot, corbata i molta bandera, així t’estalvies que et diguin radical o “vendepatrias”? Molt em temo que no serà tan fàcil… Després llegeixes les cròniques i descobreixes que sí, que va tenir unes paraules per al federalisme, però més per quedar bé que cap altra cosa… Les eleccions generals aniran de model ideològic (més o menys vermell o violeta) i segurament de model patriòtic (“rojigualda”), però dintre del sistema, sense terrabastalls: hi ha molta, moltíssima gent interessada a fer com a màxim canvis superficials i a preservar l’esquema de repartiment de poder econòmic i la seva traducció en poder polític. “Pàtria” va molt bé per tapar la discussió que de veritat importa: sí, però de quina mena de pàtria parlem? El mateix val per a Catalunya: quin és el model de país? Quan comencem amb banderes immenses i amb tanta pàtria, els indicis confirmen les primeres sospites: batalla electoral simplista i duríssima, amb paraules gruixudes i molta bandera, que ara sí que està en joc l’autèntic poder…
