El governador del Banc d’Espanya continua amb la seva campanya per vendre’ns com si fos nou un cotxe de cinquena mà, atrotinat, inservible. Fa de ministre “de facto”, o tal vegada d’ideòleg d’un govern sense idees però amb un full de ruta claríssim: farem el que ens diguin des de Brussel·les i des de Berlín o des de Frankfurt, i després ja veurem com ens paguen els favors. Espanya i els espanyols se’ls en foten, però no són en absolut indiferents als avantatges presents i futurs que els pot proporcionar haver estat obedients, submisos, esclaus, de les ordres rebudes per consolidar ràpidament un nou model de societat, ara que encara estem mig estabornits per la crisi.
Però el governador té passió pels titulars, per fer mèrits vés a saber pensant en quin càrrec. Jo fa temps que li tinc un afecte especial, perquè almenys diu les coses clares. La darrera? Literalment: “Hay que hacer entender a los jóvenes que tienen que ahorrar, porque la pensión media será cada vez menor de forma inevitable, debido al declive demográfico”. Un acudit boníssim, si no fos una obscenitat. Dir als joves que estalviïn és un insult, en aquest país. I dir que a base d’estalviar aconseguirem millorar les pensions és l’enèsima enganyifa: qui ens havia de dir que el governador del Banc d’Espanya faria propaganda de les pensions privades. Tot i que té la seva lògica: primer et carregues el sistema públic (que certament tendeix cap al col·lapse, i ningú no hi posarà remei fins que peti) i després recomanes que ens fem tots una pensió privada. I una sanitat privada, i una educació privada i tot magníficament privatitzat, fins que hi hagi pèrdues: no patim, ja sortiran dels diners públics, però no aniran mai a parar als ciutadans, sinó a tapar els forats de tants magnífics i competitius gestors que s’hauran embutxacat una pasta. En un país on hi ha un 40% més de milionaris que abans de la crisi i on la resta hi ha perdut bous i esquelles, en diferents proporcions, que ara el BdE recomani estalviar als joves (i resar, caldria afegir, a tota la resta) explica moltes coses sobre el canvi de cicle polític. Encara es creuen que són invencibles i que la resta som estúpids.
