Gran cagada. Amb efecte temporitzador: les rucades del twitter han esclatat anys després. El regidor madrileny amant de l’humor negre en dosis salvatges no tenia cap altra sortida que dimitir. Ja pot explicar el que vulgui: els seus tuits de fa quatre anys són una cagada monumental. I si a sobre s’ha de dedicar a predicar i practicar la nova política era evident des del primer moment que Zapata estava acabat. Una sortida raonable és la de passar a segona línia: n’hi ha prou, sumat al seu penediment, quan no ha tingut més remei. Lliçó apresa? Ell potser sí, però la majoria de la gent encara no ha après que no és el mateix un comentari passat de rosca a la barra del bar que un tuit o una foto divertida al face. La barra de bar oblida, internet no. I la gent amb mala intenció sap que, si busca a fons, acabarà trobant alguna coseta. Tothom té alguna coseta. Només cal buscar bé…
Per què la gent escriu tantes animalades al twitter, al facebook o als comentaris anònims o tramposos als mitjans? És obvi que una primera utilitat és la de desfogar-se, la de quedar-se ben a gust. O la d’exhibir-se. O embrutar-ho tot. O estalviar-se la medicació. O fins i tot fer mal. El cas de Zapata ni és el primer ni l’últim: molta gent seguirà pensant que a la xarxa es pot fer qualsevol cosa, que tot surt de franc, i se seguirà sorprenent que és tan real com el món real. Al capdavall, tot acaba esdevenint una mena de gran safareig, molt tecnològic i molt primitiu alhora, on es ventilen totes les intimitats, on volen els punyals i on molta gent llança la pedra i amaga la mà. Res de nou sota el sol, tot i que ara un tuit de fa anys pot acabar passant factura en el moment més inesperat. Hem “comprat” sense cap mena d’esperit crític les meravelles tecnològiques i ara cada vegada tenim més soroll, més ximpleries que comencen a atabalar-nos i a crear-nos problemes. I els que vindran. Perquè tot plegat és menys guai del que ens prometien i perquè sense gairebé ni pensar-hi estem renunciant a les llibertats individuals, a la intimitat o fins i tot al progrés de veritat. No trigarem massa anys a veure amb altres ulls aquestes joguines digitals tan fascinants…
