Opinió

Les 40 ambaixades de Grey

Si són andaluses, són “oficines comercials” o “oficines exportadores”. O, més exactament, “oficinas de apoyo a las empresas exportadoras”. Si són catalanes, es tracta d’ambaixades independentistes: temibles i diabòlics organismes que, sota la tapadora de les relacions comercials o culturals, en realitat amaguen un cau d’enemics de l’Estat espanyol. Aquest és el concepte que ven Albert Rivera per vendre el seu suposat pacte regenerador amb la suposada virreina del Sud, Susana Díaz. No importa que Andalusia munti quaranta delegacions internacionals, decisió que podria ser encertada si servís d’alguna cosa, sinó que no tinguin “funcionaris treballant per la independència d’Andalusia”. Com a acudit, passi, però com a argument… Ho deixem en fluixet i mal intencionat? Vinga, va, no deixem que el poder eròtic de les 40 ambaixades andaluses ens espatlli un pacte regenerador… Però tornem enrere.

Algú es pensa que les ambaixades catalanes tenen alguna utilitat de cara a la independència? Ni el ministre Margallo, encara que li convingui fer-ho veure. La Generalitat, en els temps en què tot era possible, va poder triar el camí de construir una administració seriosa (a la francesa, per entendre’ns) o una cosa “arregladeta”. A l’espanyola i a la catalana, per entendre’ns també. Pujol no estava per perdre el temps construint administracions, quan tenia per davant aquella empresa èpica que després ha acabat en un vulgar embolic andorrà, i va preferir creure que Catalunya i el seu govern eren ell i només ell. La xarxa exterior de la Generalitat, les ambaixades “de tapadillo”, poden servir per fer bullir l’olla, segurament, però per fer política exterior seriosa? Ni de conya: per això envien cartes en anglès al president francès. Les ambaixades de Mas van bé per fer caricatures, però no tenen cap mena d’utilitat pràctica ni es diferencien massa de les oficines andaluses, riojanes o gallegues. O del sistema diplomàtic espanyol, que té la mateixa relativa utilitat, tot i que disfressada amb molta més parafernàlia. Tots tranquils, doncs. Ni Andalusia s’independitzarà amb les seves oficines, ni Catalunya tampoc.

To Top