Quant són 30 mil milions d’euros? Per als que vam néixer abans de l’euro i encara tenim (cada dia menys) la capacitat de convertir euros a pessetes, és una xifra espectacular. Amb molts i molts zeros: impressiona. En euros, les xifres impressionen menys, psicològicament. 30 mil milions d’euros, 30 mil, és la xifra amb la qual el govern Rajoy ha subvencionat la banca i que ara la UE qüestiona. El mecanisme són uns actius fiscals diferits, DTA: m’ha costat entendre-ho, però és un invent creatiu que es pot trobar fàcilment al Google i ajuda a quadrar els comptes dels bancs amb l’aval de l’Estat. El nostre aval, vaja, tot i que el fan servir com si fos seu: les pèrdues seran sempre nostres, els beneficis seran sempre seus. Bon negoci, sens dubte. Quant són 30 mil milions d’euros? Comparem-ho: per exemple, són cinc mil milions més del que pressuposta l’Estat per cobrir les prestacions per atur aquest 2015. És una xifra impressionant, regalada a la banca, igual que els rescats o unes lleis que converteixen els clients en esclaus, a canvi de determinats favors que reben els que tenen les claus del BOE en cada moment. Així va el sistema. A què més equivalen 30 mil milions d’euros? Al forat que Zapatero va fer als comptes de l’Estat del 2007, amb la seva al·lucinant decisió de rebaixar certs impostos el 2005. Recordem? Sí, va tenir els nassos de dir que abaixar impostos era d’esquerres, quan en realitat era de tontos. Aquí, els forats, els fem de 30 mil en 30 mil milions, per alguna raó cabalística o astrològica. I els fan tant el PP com el PSOE, i mira que abans em dolia dir-ho, sempre a favor dels mateixos. La banca, la casta: tranquils, paga el poble, però ja ens ho cobrarem nosaltres. Així funciona Espanya i així funciona Catalunya. Igual, no hi ha cap diferència. Som una unitat de destí, de mercat i del que calgui. I després ja ens diran que no ens podem pagar el benestar, que hem estirat més el braç que la màniga, que això és inviable i insostenible. Doncs no. L’insostenible són aquestes milionades que ens carreguen com a pèrdues, mentre ells es reparteixen els beneficis.
