Veïnatge silenciós

09 d’abril de 2025

 

Després de moltes reivindicacions associatives, mai prou ben ateses, l’oposició va aconseguir imposar una proposta de modificació dels pressupostos municipals que ha suposat una inversió per replantar arbres.

El famós pla dels 900 arbres és una realitat, malgrat el repartiment capritxós que n’ha fet l’Ajuntament. Però benvinguts siguin!
Fem poc cas als arbres. Són veïns silenciosos i invisibles, excepte quan els perdem. Aleshores ens adonem de com estan de buits els carrers, sense personalitat, que la calor pressiona més, que l’aire es fa irrespirable. Que no escoltem el cant d’ocells, ni veiem fulles a terra quan arriba la tardor. Els arbres sempre han estat amb nosaltres i tenen una gran influència a la nostra vida.

Les dades ens diuen que a Terrassa tenim uns 17.000 arbres, més els de Vallparadís i altres zones verdes, en total, prop de 29 000 exemplars. Però no ens enganyem, cal restar-li més del 10% perdut per la sequera, malalties i altres situacions menys naturals (obres, ubicació de contenidors, fins i tot incivismes anònims o causes no definides).

Però si els arbres tenen un efecte directe sobre la reducció del soroll, l’absorció de la contaminació de l’aire, la creació d’un clima més temperat amb ombres, a més d’augmentar la biodiversitat i millorar l’entorn urbà, també hauríem de parlar dels efectes negatius: problemes d’al·lèrgies, la brutícia que produeixen els seus fruits madurs en caure a terra, l’aixecament del terra (voreres) pel creixement de les arrels, la proliferació d’insectes o la nidificació de certes aus excessivament sorolloses, com les cotorres.

Per aquest motiu, cal millorar-ne els efectes positius i minimitzar-ne els negatius. Així, per millorar els efectes positius, el que seria més important seria respectar-los i ajudar-los a créixer. Per això cal plantar aquell tipus d’arbre que millor es pugui aclimatar al nostre entorn, sobretot tenint en compte el clima i els seus capritxos. Replantar tots aquells que es talen o cauen i incrementar-ne el nombre i la varietat de manera progressiva i constant. A la ciutat tenim la sort de tenir una entitat, l’associació Anda Terrassa, amb persones experts de vàlua reconeguda en la matèria.

I per minimitzar els efectes negatius, seria important fer una bona selecció, amb criteris tècnics, del tipus d’arbre, d’acord amb la seva ubicació, espècies que siguin resistents, que no provoquin molèsties com al·lèrgies i brutícies, o aixequin el terra. Una poda adequada i l’eliminació dels insectes que poden afectar la nostra salut sense l’ús de productes químics.

El nostre objectiu ha de ser incrementar el capital verd de la ciutat, amb més i millors arbres. Reconèixer-los no exclusivament pel que ens aporten, sinó com a altres membres més de la nostra comunitat, dels nostres barris, els quals cal respectar. I no serveix parlar exclusivament d’aquells exemplars assenyalats al Catàleg d’Arbres d’Interès, que també. Per això cal dotar de recursos tècnics i econòmics els serveis competents de l’Ajuntament.

Els arbres dels nostres carrers són el record permanent del pas del temps, un relat d’història, de reivindicacions i lluites i un ancoratge a la realitat, allunyada d’aquella Terrassa predemocràtica i industrial. Són el nostre paisatge, el nostre jardí, fidels companys que reclamen encara menys que les nostres mascotes, però que necessiten el mateix, que els estimem.