Fa uns dies, el ple municipal va aprovar una proposta ciutadana presentada pel Grup d’Afectats de Can Boada pels canvis en la mobilitat del barri, amb el suport de l’Associació de veïns/es de Plaça Lluís Companys-Grups de Gibraltar.
Era el tercer cop que els veïns intervenien en el ple per expressar les seves queixes per un problema generat pel govern municipal i demanaven solucions per millorar la mobilitat del barri, atès que els canvis realitzats per l’Ajuntament a principis del 2021 van generar molèsties i problemes de seguretat als veïns del barri. En les dues anteriors ocasions, el maig del 2021 i el gener del 2023, la majoria del govern municipal de l’alcalde Ballart hi va votar en contra, i per tant la proposta no va tirar endavant.
En paral·lel, des del PSC també ho vam intentar, i també fins a tres ocasions. Però cap d’elles va donar el resultat que esperàvem. Durant tots aquests anys, només els socialistes hem votat sempre a favor de totes les propostes que pretenien millorar la mobilitat del barri. Ara, per fi, la majoria del ple ha canviat d’opinió i la proposta ha estat aprovada, gràcies a la marxa d’ERC del govern de la ciutat i la situació de minoria de l’equip de Ballart. Però la satisfacció és continguda. I això és així perquè durant aquest temps, des que els veïns van iniciar les seves reivindicacions ara fa més de quatre anys, l’alcalde i el seu equip han promès de tot, però no han fet res. Des de comprar camions de recollida de residus de càrrega lateral esquerra fins a canviar el sentit d’alguns carrers del barri. Però com és habitual en el cas de Jordi Ballart, les promeses han quedat sempre en paper mullat. Ara, el mandat del ple és clar i no hi ha dubte de què ha de fer el govern: tornar a la situació prèvia al 2021, canviant el sentit dels carrers Francisco de Vitoria i Alexandre Galí i millorar la seguretat en els punts més conflictius.
Aquesta proposta va rebre el suport de tots els partits de l’oposició i l’abstenció dels grups que formen el govern de la ciutat: Tot per Terrassa i Junts. El motiu que van donar va ser que necessiten més temps (més! Quatre anys no en són prou) per arribar a una solució consensuada amb tots els agents del barri. En aquest sentit, el govern va utilitzar els comerciants de la zona com a excusa per no votar favorablement a la proposta. Però és això, una excusa. Perquè als comerciants els preocupa, i amb raó, quina serà la nova ubicació dels contenidors fruit d’aquesta redistribució del sentit d’alguns carrers. Però la proposta que van presentar els veïns no parlava en cap cas dels contenidors. Per tant, la solució és clara: modificar el sentit dels carrers i consensuar amb veïns/es i comerciants la nova ubicació dels contenidors. Però això és el que ha fallat en aquest conflicte: el lideratge. Lideratge de l’alcalde per afrontar el problema des de la responsabilitat sense assumir compromisos que no compliria. Lideratge del govern per fer seure tots els interlocutors afectats i buscar una solució que no generi greuges a ningú. I lideratge per no deixar passar el temps amb l’objectiu que les demandes veïnals acabin morint per esgotament i enquistant, d’aquesta manera, un problema que fa anys que hauria d’haver-se solucionat.
Uns diuen que l’aprovació d’aquesta proposta ha estat una derrota del govern. Altres diuen que ha estat una victòria de l’oposició. Però no és ni una cosa ni l’altra. Això ha estat una victòria veïnal. Un triomf de la perseverança i de la constància, d’una lluita d’un grup de veïns que mai ha defallit, que ha sabut mantenir viva la reivindicació i que ha anat sumant cada cop més gent favorable a la causa. Una causa tan noble i legítima com és la de millorar el seu barri, el barri de Can Boada.
El PSC sempre ha estat allà, donant-los suport i traslladant al ple propostes per donar-hi una solució. I ho hem fet així perquè aquesta és la manera que sabem fer oposició: estar al carrer, identificar els problemes que hi ha als nostres barris, i proposar-hi solucions. Ara, estarem atents al compliment i execució d’aquesta proposta, i que ningú en tingui cap dubte: la lluita veïnal continuarà viva fins que el problema no estigui resolt.
