Les vacances de Pasqua suposen l’inici de la temporada de sortides a la muntanya per part de milers de nens/nenes, nois i noies, aplegats en esplais, agrupaments escoltes, agrupacions parroquials o escolars.
Aquest és el paisatge que veiem alguns pobles principals receptors d’aquesta activitat.
En els meus anys d’alcalde, era habitual preparar-se per a aquesta rebuda amb preparatius especials per si les condicions meteorològiques ho reclamaven o algun grup poc organitzat havia vingut sense els deures fets, en temes de material adient o preparació suficient.
És tradició, per aquestes festes, també tenir un temps revoltat, que tant pot fer un dia de calor i l’endemà tenir pluges intenses, acompanyades d’aparell elèctric. Si algun campament no té prou experiència ni el material adient, s’ha d’estar preparat per anar-los a socórrer i posar-los a cobert, sigui a les escoles del poble o al local de teatre, centre cívic de la gent gran, etc.
D’aquelles antigues experiències de 30 o 40 anys enrere s’ha anat passant a millores en l’organització i disponibilitat de material. No ha estat cosa fàcil perquè en alguns casos ens havíem de posar molt seriosos a l’hora de criticar i exigir millor preparació i material, i més inspeccions per part dels Serveis de Joventut de la Generalitat.
Aquesta llarga etapa va donant pas a noves realitats que són interessants de veure i constatar. Tendes de campanya noves ben instal·lades, amb carpes especials per a cuina-menjador i una altra per a activitats. Això permet poder continuar moltes de les activitats encara que el mal temps no acompanyi.
També s’han deixat enrere algunes propostes que molts monitors veien amb simpatia però comportaven maldecaps constants, com sortir a fer rutes per la muntanya sense les previsions degudes, cas de mal temps o incidents diversos. Tocava sortir a buscar el grup i retornar-los al campament.
L’experiència i pedagogia feta per totes les parts implicades ha generat noves activitats més adequades a cada edat i també al mateix terreny on s’ubica el campament. A la comarca del Berguedà tenim un gran nombre de terrenys habilitats per acollir campaments, tots ells estudiats i avaluats perquè no tinguin problemes en cas de pluges intenses. Això vol dir a distància de rieres i rierols o torrenteres.
També s’han marcat un bon nombre de camins i senders rurals perquè puguin anar a caminar, simplement seguint les indicacions i no haver d’improvisar en uns llocs en què els boscos són immensos i coberts de vegetació a terra.
En definitiva, és una gran experiència de vida per a canalla que ve de ciutat passar uns dies en llocs on només veuran al seu entorn un munt de vaques, alguns cavalls i molta fauna salvatge que pastura per tot arreu. També comprovaran el silenci de les nits i els canvis sobtats de temps, en què tan aviat aniran en mànigues de camisa com s’hauran de posar un anorac. Amb colles ben organitzades suposaran records que tindran per a la resta de la seva vida. És per això que tots els ajuntaments que n’acollim els facilitem l’estada en tot el que està a les nostres mans.
Ara per Setmana Santa venen els primers, però a mitjan juny i fins a finals d’agost es van rellevant els uns als altres, fins a passar-ne uns quants centenars. Aquesta és una de les funcions del que en diem món rural, uns, i rere país, uns altres.