Com tots sabem, és la faula que acompanya el nom de Sant Jordi i que li ha donat singularitat. Representa el poder del bé i pot vèncer el poder del mal.
Penso que per això es manté viva en el temps, perquè és una narrativa que dona tranquil·litat i esperança.
Avui us convido a situar aquesta trama lúdica en el segle XXII i visualitzar-la creativament des de la realitat actual. Entrem en el joc. En una zona enjardinada, la princesa que habita en aquells paratges ha sortit a fer una passejada. Contempla alegre el paisatge ple de plantes i flors de molts colors, especialment de roses vermelles. La princesa les acaricia i elles es mouen resplendents al seu pas com una salutació. Li donen pau, optimisme.
La princesa va caminant alegre i contenta. Fa un llarg recorregut respirant les olors. De cop, observa en un costat de l’esplanada que les flors s’han tornat negres i estan abatudes, com si s’haguessin mort. Hi entra esglaiada i de sobte, a terra, llegeix amb lletres grans escrites en sang, una paraula: Ucraïna.
Espantada mira cap a l’altre costat i també veu plantes que s’han tornat negres i pansides. I apareix una altra gran paraula: Sudan. Veu unes fotos de caps degollats amb sang per terra.
Se sent emocionalment esgotada. Encara plena de pànic sent el vol d’un gran aguilot que va repartint aranzels amenaçant a tort i adret, A la panxa hi ha un nom: Trump.
Ella comença a tremolar per la forta angoixa que sent i cau desmaiada. Té un somni: veu guerres, morts, desesperació de gent que acaba morint sepultada sota les runes de cases enfonsades per bombes enemigues, veu nens aterrits que han quedat orfes i desemparats. I llegeix una altra paraula que regalima sang: Gaza.
La desperta el soroll d’una bramada d’animal. S’ha fet fosc. Davant seu veu aterrida, un gran drac de color molt fosc que la mira amb hostilitat i li pregunta: “tu qui ets? Què hi fas aquí als meus territoris?”
Ella contesta: “Soc la Princesa de l’amor, de la pau i de la llibertat. Soc la bona gent, els que són atacats pel poder dels corruptes, dels que assassinen sense dolor per guanyar poder que els permet enriquir-se a costa del que calgui. Però guanyarem!”
“Veig que ets una càndida ignorant”, replica el drac. “Vius de somnis del passat, estàs plena de falses il·lusions i esperances. Jo soc el famós drac del qual deus haver sentit a parlar perquè represento els líders sense escrúpols que provoquen tot això que dius. Ells guanyaran, perquè jo he vingut a matar-te en nom seu”. I el drac avança agressiu i amb fúria per acabar amb la princesa.
Però en aquell moment, se sent el fort galop d’un cavall. A sobre hi ha un cavaller que arriba just a temps per plantar-se davant de la princesa i para l’avenç del drac que li diu: “Qui ets tu, que portes aquesta llança tan potent?”
El cavaller respon: “Soc el protector del que representa la princesa. I qui morirà seràs tu i el que representes si intentes atacar-la, són conscients que faran mal durant un curt espai de temps, intentaran atacar els mercats de lliure comerç i desactivar l’economia productiva de determinats països. La seva perversió sense escrúpols matarà moltes persones innocents. Però el seu dominin grotesc té data de caducitat Els de la princesa actuen sense soroll però amb intel·ligència.
Els teus amos són presoners de la seva supèrbia i obliden que darrere de la bona gent hi ha molt talent. I aquest talent crea coneixement, per poder gestionar l’economia, és el que fa recerca que aporta solucions a malalties que tallen vides abans de temps, molts càncers i malalties fina ara incurables, com l’Alzheimer i altres tenen els dies comptats. També ajudarà molt la intel·ligència artificial, i la robòtica intel·ligent. Els teus amos la volen posar sota el seu domini, però no tindran l’exclusivitat i el món lliure té molta més força per combatre aquest objectiu.”
El drac queda en silenci ja és del segle XXII. Observa l’afilada llança del cavaller. La veu molt potent, s’adona que porta dintre la gran força dels col·lectius abans esmentats per la princesa, recorda haver sentit abans que són emprenedors i formen aliances de talents diversos al servei de crear un futur millor. Hi trobaran barreres dels meus amos, però faran equip i sumaran esforços per contrarestar-los. Cometen erros i ho paguen, però dels errors n’acaben aprenent i van millorant.
I feta aquesta anàlisi, el drac mira el cavaller i li diu: “He d’admetre que ja has matat el drac infectat d’odi. Aquell ja no soc jo, em penedeixo d’haver acceptat una representació dels dèspotes perversos.”
I el drac canvia el color negrós pel gris de la seva espècie. I girant cua es perd en la foscor de la nit. I aquí s’acaba aquesta simulació actualitzadora.
Amigues i amics, entrem en un altre món amb regles de joc noves de conseqüències imprevisibles. Segurament que hi trobarem alguns dracs, però el talent, l’amor, l’empenta creativa dels que lluiten per la democràcia real i les nostres petites contribucions vestides de valors humans ens faran guanyadors. I l’últim que hem de fer és perdre l’esperança.