Ens ha arribat un nou Sant Jordi. Segons les expectatives, aquest any tornarem a xifres espectaculars de gent al carrer i de venda de llibres, com abans de la covid...
I segurament serà així, perquè Sant Jordi, abans que res, sempre és un rànquing, una mesura per disfressar, des de l’àmbit polític, les mancances i els dèficits culturals que arrosseguem com a societat, i per a la banda econòmica, una cursa competencial entre grups econòmics i editorials per veure qui ven més llibres o qui presenta més escriptors signant llibres, amb cues de gent, com més llargues millor (és igual la qualitat del llibre), el que és important és que sigui mediàtic i que ompli algunes butxaques. I la conclusió final serà que Catalunya gaudeix d’una salut cultural impressionant. Tota la resta és relativa: la llengua, les inversions culturals, l’accés de la gent a la cultura, la democratització cultural, l’educació, els nivells de lectura del país, la promoció de la creativitat, les desigualtats, la diversitat cultural...
Si mirem les dades oficials de lectura a l’Estat espanyol, sense entrar a valorar aspectes que són molt importants, com per exemple tipus i qualitat de la lectura, forma de llegir, freqüència, etc., les xifres ens diuen que el 34,5% dels ciutadans encara manifesten que no han llegit mai o quasi mai. I si anem a dades de Catalunya, un terç de la població tampoc ha llegit mai, i a més a més la lectura amb català continua tenint massa barreres i entrebancs (només 1 de cada 4 lectors a Catalunya llegeix habitualment en català).
Per això crec que és interessant aprofitar aquest dia, perquè al marge de valorar que Sant Jordi sigui una festa popular, i jo soc el primer a gaudir-ne, pel plaer de veure, tocar i comprar llibres, copsar l’ambient, relacionar-te amb els altres i fer vida social (una de les necessitats que el sistema ens ha segrestat), a part d’olorar la primavera, comprar la rosa, etc., també és interessant reflexionar sobre la lectura. Perquè se suposa que els llibres existeixen perquè es puguin llegir i a partir d’aquí passin coses “immaterials” importants, no?
La lectura és un fonament essencial per a la humanització de les persones, ja que actua com a pont cap a l’empatia, la reflexió crítica i la construcció d’una consciència col·lectiva.
La lectura t’ensenya realitats diferents de la pròpia, cosa que permet entendre les emocions, motivacions i conflictes d’altres persones o cultures. Facilita la connexió amb perspectives diverses i fomenta la tolerància i la sensibilitat cap a la condició humana (per exemple, “Matar un rossinyol”, de Harper Lee). Llegir exigeix qüestionar, analitzar i contextualitzar.
Aquesta pràctica enforteix la capacitat de reflexionar sobre dilemes ètics i socials, com els plantejats en diferents assaigs filosòfics (per exemple, les obres de Hannah Arendt o novel·les distòpiques com “1984” de George Orwell). Aquest exercici intel·lectual promou decisions més informades i compassives.
Els textos preserven el coneixement històric, artístic i científic de la humanitat. Llegir obres clàssiques, com les tragèdies gregues o els assaigs de la Il·lustració, connecta amb les lluites i avenços del passat i consoliden una identitat compartida i valors com la llibertat o la justícia.
La literatura actua com a mirall de les mateixes experiències. Autors com Virginia Woolf o Kafka, per exemple, exploren conflictes interns i ajuden els lectors a entendre les seves emocions i a millorar la gestió de relacions humanes.
L’accés a la lectura empodera les persones per qüestionar estructures deshumanitzadores i lluitar per canvis inclusius (feminisme, antiracisme, igualitarisme…).
La lectura humanitza en trencar barreres individuals i col·lectives i cultiva una societat més empàtica, reflexiva i lligada als seus valors comuns.
Però si no ens dotem d’una educació que en promogui la comprensió crítica, no fem res i avancem poc. I no fem cas, per exemple, del que ens deia la filòsofa Martha Nussbaum quan escrivia que la literatura és un “simulacre de la vida real” que ens entrena per viure amb humanitat.
Després de tot això, cal manifestar que si volem que la lectura pugui arribar a ser aquesta eina de transformació social que tant necessitem, per tal de qüestionar estructures de poder, inspirar canvis col·lectius, donar veu als silenciats, desmuntar narratives dominants, legitimar alternatives, empoderar els col·lectius oprimits, criticar sistemes deshumanitzadors i difondre idees dels moviments socials d’alliberament és evident que cal crear una societat de lectors compromesos i crítics que puguin fer front a la desinformació que ens governa. En l’era digital actual, cal formar ciutadans capacitats per discernir fonts i narratives tòxiques.
Per potenciar i promoure una societat culta de lectors, cal una estratègia integral que combini educació, accessibilitat, participació comunitària i suport institucional.
Com a eixos clau tindríem:
1. Educació i formació des de la infància: per exemple, capacitant els educadors per transmetre passió per la literatura i integrar clàssics amb obres contemporànies. O promovent projectes interdisciplinaris que vinculin literatura amb art, ciència o història per mostrar la seva rellevància.
2. Accessibilitat universal: exemple: preus assequibles, lluitar contra l’IVA elevat en llibres i promocionar la reutilització (bancs de llibres usats).
3. Participació comunitària; exemple: xarxes socials literàries, plataformes digitals per compartir recomanacions i debatre obres, amb recompenses per a la participació.
4. Suport institucional i polítiques públiques; exemple: premis i reconeixements, incentius econòmics per a escriptors emergents i editorials independents, o col·laboració amb mitjans: programes de ràdio o televisió dedicats a ressenyes literàries o adaptacions teatrals de llibres.
5. Tecnologia i innovació; exemple: realitat virtual i audiollibres, experiències immersives basades en obres literàries per atraure públic jove, o intel·ligència artificial personalitzada, algorismes que suggereixin llibres segons interessos i nivell lector.
6. Transformació cultural; exemple: literatura a espais no convencionals, llibres en hospitals, transports públics o parcs (“biblioteques humanes”), o enfocament en beneficis no acadèmics: Destacar com la lectura millora l’empatia, redueix l’estrès o fomenta el pensament crític.
En síntesi, es requereix un enfocament multidimensional que normalitzi la lectura com a part essencial de la vida diària, combinant polítiques inclusives, innovació tecnològica i una narrativa cultural que celebri els llibres com a eina de creixement col·lectiu.
Si fem tot això, una veritable revolució cultural, potser aquesta societat tindrà esperança. Ara! Hauríem de començar ja, fent que el dia de Sant Jordi sigui molt més que una festa popular al carrer o un rànquing de llibres més venuts transmès pels mitjans de comunicació com a primera notícia d’actualitat!