Fa mil anys que la santa muntanya de Montserrat acull, enmig de roques i silenci, una presència maternal que ha consolat generacions de pelegrins.
Montserrat és un espai on Déu ha volgut plantar una llar per a la seva Mare, és un monestir, però és sobre tot un santuari de Maria, on els seus fills puguin trobar refugi. I des d’allí, la mirada de la Moreneta –dolça, serena, forta– ha estat per a molts com un bàlsam enmig del camí, un lloc on descansar l’ànima.
Aquest any, celebrem amb goig el mil·lenari de Montserrat. Mil anys de presència de Maria, i ho fem també en el marc d’un any jubilar, amb el lema “Pelegrins d’esperança”. Potser aquesta expressió ens toca d’una manera especial: perquè tots, d’una manera o altra, estem fent camí amb un desig al cor. Tots portem a dins una esperança que no volem perdre, tot i les dificultats, les pors, les decepcions. I Maria, com a Mare, camina amb nosaltres.
Ella també va ser pelegrina. Va anar de pressa a casa d’Elisabet per portar-li el seu fill. Va fugir cap a Egipte per protegir Jesús. Ens la podem imaginar pujant a Jerusalem cada any per Pasqua. I sobretot, va estar dreta al peu de la creu, sense fugir, sense deixar-se vèncer per la desesperança. En aquell moment, Jesús la va lliurar a l’Església com a mare: “Aquí tens la teva mare” (Jn 19,27). I des de llavors, la seva missió és acollir-nos, sostenir-nos, i ajudar-nos a viure amb fe els misteris de Déu.
Aquest diumenge celebrem també la festa de la Divina Misericòrdia. Per a molts, Montserrat és el lloc on han tornat a començar, on han pogut experimentar aquesta misericòrdia, on han plorat en silenci, han posat davant de Maria el que no sabien com dir, i han sentit que eren acollits sense condicions. La misericòrdia de Déu és això: un amor que no demana credencials, que no fa càlculs, que estima perquè sí. I Maria, que l’ha experimentat en la seva pròpia vida, ens la fa propera.
Quan pugem a Montserrat –físicament o amb el cor–, no ho fem com turistes, sinó com fills que tornen a casa. Com pelegrins que saben que només en Déu hi ha la pau profunda. La mirada de Maria ens acompanya i ens ensenya a mirar com ella. A no ser durs amb els altres, ni amb nosaltres mateixos. A tenir un cor misericordiós com el del seu Fill. I també a viure amb esperança, perquè, com diu sant Pau, “l’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat als nostres cors” (Rm 5,5).
Montserrat és una muntanya des d’on la mística font de l’aigua de la vida raja al cor de casa nostra. Sempre que pugem Maria hi és, oferint-nos Jesús amb aquell gest senzill i profund que mostra la imatge de la Moreneta: el Nen assegut a la seva falda, i ella indicant-lo amb la mà. És com si ens digués: “Aquí tens el teu Déu. Mira’l. Escolta’l. Estima’l.”
Aquest any, fem-nos pelegrins, sigui pujant a Montserrat sigui amb la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat. Que puguem dir com Mn. Cinto i tants altres devots de Montserrat: “Feliços ulls, Maria, els que us vegin! Feliç el cor que s’obri a vostra llum!”.