Després de més de vint anys de dedicar-me a l’acompanyament en el creixement de les persones, em sento prou autoritzat per poder traslladar-vos quina és la fórmula que ens permet apropar-nos a una situació d’adaptació amb l’entorn (situacions i relacions).
És aquesta situació que ens aporta la serenitat i el benestar necessari per viure amb harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Totes les persones amb les quals he interactuat a la meva consulta tenien, tenen, el mateix denominador comú: han de fer canvis a les seves vides. No he conegut cap persona que tot el que vivien fos exactament el que volien viure i, per tant, sempre hi ha alguna qüestió que necessita ser revisada per provocar un moviment de posició, d’enfocament, per acostar les emocions a un sentiment de tranquil·litat i pau interior.
No us negaré que estem davant d’un exercici molt complicat. Tothom és capaç de fer una radiografia del seu moment vital. Tothom sap si es troba bé o no a la seva feina, si està enamorat o no de la seva parella i si hi ha algun conegut o amic que l’engegaria a pastar fang. Una altra cosa serà que a partir d’aquesta diagnosi tinguem el valor de prendre les decisions que ens permetin canviar la nostra situació d’incomoditat. La presa de decisions, la primera acció de canvi, és gairebé sempre un fre que s’interposa entre la valentia de remoure les aigües davant la comoditat de quedar-nos com estem. El canvi està envoltat d’algunes resistències com la incertesa de què vindrà, el vertigen de no tenir una xarxa que pugui emparar-nos en el nou escenari. És cert que canviar coses de les nostres vides provocarà algunes molèsties i nous funcionaments que en un principi poden resultar pertorbadors per les rutines a les quals estàvem acostumats. Tot plegat passarà de seguida. Els humans som els éssers vius amb una capacitat d’adaptació més elevada i quan comencem a moure’ns en noves escenes, noves emocions, quedarem enganxats a una nova manera de sentir-nos i viure les coses. El simple fet d’haver abandonat allò que ens incomodava ja provocarà noves expectatives d’un futur que està per construir i això sempre serà motivador. Una vegada fet el pas, a favor del canvi, la nova oportunitat que se’ns obre al davant ens marcarà el camí, ens donarà les forces per avançar en el nostre creixement personal.
Canviar és canviar i no pas anar a pitjor, i si m’acullo a l’experiència que jo he viscut a la meva feina, gairebé tothom que fa el pas assoleix una millor posició. Tot i que algunes persones no han tingut l’èxit que esperaven en el moment de generar el canvi, també es mostren satisfetes per haver deixat la situació anterior i només per això ja donen el canvi per bo.
L’exercici de voler canviar és un compromís amb nosaltres mateixos i és un acte d’estimació i homenatge a la vida que se’ns ha donat. Tot i que algunes persones defensen que la vida és un exercici de supervivència, jo no puc estar més en contra d’aquesta percepció, perquè sobreviure té una part de sofriment. La vida és un exercici d’adaptació. D’adaptació a les circumstàncies i de descoberta d’allò que no vull deixar de viure abans de marxar, de lluitar per viure moments que realment donin sentit al nostre camí.
Sempre he cregut que no ens podem permetre el luxe d’arribar als últims 10 segons de les nostres vides sense pensar que tot hagi valgut la pena.