L’inici de la primavera i, amb ella, del bon temps ha suposat un esclat de la pràctica ciclista, coincidint amb La Volta a Catalunya.
De fet, la circulació de ciclistes per la majoria de les carreteres secundàries s’ha anat incrementant en els darrers anys, si bé amb el bon temps l’increment és exponencial i, amb ell, el nombre d’accidents, molts d’ells mortals.
Segons les dades de la DGT, l’any 2023 van morir 33 ciclistes; el 2024, la xifra va ser de 34, però des de l’inici del 2025, se n’han produït 8 només en el primer trimestre. Aquestes xifres, unides a les de motociclistes, han motivat preparar noves normes per frenar l’accidentalitat i reduir-la progressivament.
No és fàcil actuar sobre una pràctica que comporta perills evidents quan es tracta de compaginar tota mena de vehicles en vies molt estretes amb poca visibilitat i, sovint, amb ferms deficients. Una mesura evident és la de ser fàcilment detectables, mitjançant vestimenta i sobretot presència de lluminària posterior en tot lloc i moment. Una altra és extremar les mesures d’aproximació i superació, i augmentar les distàncies i reduir la velocitat. Ben aviat les tindrem aprovades. Serà aleshores el moment d’exposar-les i debatre-les.
De totes maneres, ara i aquí sí que cal animar tots els practicants a ser molt curosos a l’hora de sortir a carretera, sobretot quan es tracta de carreteres plenes de perills evidents. Els que vivim i ens desplacem cada dia en vehicle de quatre rodes comprovem la millora de la majoria de les colles ciclistes, però també constatem la falta de compliment en alguns casos, com és sortir en gran nombre, anar agrupats i continuar agrupats durant molt de temps, fins al punt d’impedir avançaments en carreteres plenes de revolts.
És en aquests casos quan el perill es multiplica si el conductor té pressa o simplement s’atreveix a avançar, encara que no tingui una àmplia visibilitat per assegurar la maniobra fins al final. Només falta que per entremig aparegui algun element de fauna salvatge per produir un accident amb múltiples víctimes. En som testimonis directes o indirectes molts dies de l’any.
Davant els resultats abans esmentats, queda clara la necessitat de més supervisions i controls per castigar les conductes inadequades i alhora s’ha de fer una crida a millorar la senyalització horitzontal i vertical de totes les vies interurbanes i també procedir a millores del ferm, no tan importants per als vehicles de quatre rodes, però vitals per als de dues, oimés a determinades hores del matí, quan hi ha humitats que poden motivar relliscades molt perilloses.
I queda clar que les peticions que fem des del territori de millora de les nostres carreteres ja no solament s’han de reivindicar pel trànsit de vehicles de quatre rodes, sinó fer les previsions d’amplada amb possibles trams laterals destinats als de dues rodes. Aquest augment de practicants de ciclisme ha vingut per quedar-se i millor programar amb aquesta perspectiva que no tenir-la present perquè causarà dificultats en el futur pròxim.
