La diada de Sant Jordi, que se celebra cada 23 d’abril, és una de les festivitats més estimades de Catalunya, un dia que uneix amor i cultura a través de l’intercanvi de roses i llibres.
La figura de Sant Jordi està profundament arrelada a la identitat catalana i és un relat que té gairebé 2.000 anys d’història i que, en tots aquests anys, ha resultat notablement desvirtuat. D’una banda, hi ha la vida del sant, un militar romà del segle III d’origen grec, convertit al cristianisme i mort en martiri per no haver volgut abjurar la fe. Encara que la historicitat del personatge està molt discutida, els fets van passar a l’Orient Mitjà, i es va estendre el seu culte tant entre el cristianisme com a l’islam. Amb l’arribada de les croades el segle XII, els soldats el van prendre com a referent i, en tornar als seus regnes europeus, es va expandir el culte del sant. Això explica per què Sant Jordi és el patró de Catalunya, però també de més llocs com Anglaterra, Aragó o Portugal. La llegenda en què s’inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, segurament la més difosa i arrelada, no va aparèixer fins al segle XIII, en què el cavaller va derrotar un drac que terroritzava la vila de Montblanc, a Tarragona, i de la sang vessada pel drac va néixer un roser (1904 - costumari català segons Joan Amades).
Aquesta història, adaptada al context català, va donar origen a la tradició de regalar roses, que es remunta al segle XV amb la Fira dels Enamorats a Barcelona, un esdeveniment en què els enamorats intercanviaven flors a prop del Palau de la Generalitat. Va ser l’any 1456 quan Sant Jordi va ser declarat oficialment patró de Catalunya.
La versió oficial de la llegenda és que Sant Jordi era un cavaller que va lluitar contra un drac per salvar una princesa i alliberar un poble del seu terror. La història, com ja és sabuda, acaba amb Sant Jordi matant el drac i salvant la princesa, tot i que sabem que la realitat històrica és que no hi ha proves concretes que el que es relata succeís tal com s’explica. De totes maneres, aquesta història amb un punt de mitologia i de màgia s’ha convertit en una metàfora de la lluita entre el bé i el mal, i es va utilitzar i encara s’utilitza per ensenyar valors com ara la valentia, la justícia i la solidaritat.
La història de Catalunya no ha estat una seqüència de victòries i d’èxits, més aviat a l’inrevés, però certament el nostre país sempre ha mostrat una actitud de resistència i lluita, de no acotar el cap, que ha lligat amb tot el que la llegenda del nostre patró ens trasllada. Un Sant Jordi valent i amorós que lluita per l’amor de la seva estimada i la defensa d’un poble sotmès a les forces del mal representades pel drac. No podia haver-hi millor relat per a l’autoestima i l’empoderament d’un poble sotmès en molts moments de la seva història, i encara ara. La història de Sant Jordi és una combinació de fets històrics i llegendes, que s’han entrellaçat per crear una figura icònica a la cultura catalana. El sant màrtir, el valent cavaller i el protector dels enamorats, Sant Jordi ha esdevingut un símbol del coratge, de la fe i de l’amor.
La celebració de Sant Jordi el 23 d’abril és un reflex de la cultura i la tradició catalana, que s’uneix a la passió per la lectura (d’aquí la incorporació de regalar un llibre ja entrat el segle XX) i la celebració de l’amor. La tradició de regalar roses i llibres aquest dia s’ha convertit en un costum universal, que transcendeix les fronteres i se celebra a diferents parts del món.
Catalunya avui torna a ser significativa per aquesta celebració.