El marc de drets humans, tan eloqüentment plasmat a la Declaració Universal de Drets Humans, ara fa 77 anys, marca una fita en els esforços col·lectius de la humanitat per construir un món més just i pacífic.
Tot i això, en aquest moment de la història la discriminació generalitzada, l’opressió i la incapacitat de la societat i de molts dels seus dirigents per respectar el dret internacional provoquen el patiment de milions de persones a tot el món i frustren l’avenç de la humanitat.
La Comunitat Internacional Bahá’í creu que els drets humans assoleixen la màxima expressió quan s’entenen en el context de les relacions humanes: dins de la família, la comunitat, les nacions i entre la comunitat de nacions. Vistos des d’aquesta perspectiva, els drets humans són un vehicle perquè tots puguem desenvolupar el nostre potencial inherent i garantir el mateix per als altres.
Guiats per aquestes conviccions, la Comunitat Bahá’í de Terrassa ha fet que la promoció i la protecció dels drets humans sigui un pilar del nostre compromís tant en l’àmbit internacional com dins del nostre país i de la nostra ciutat. En concret, ens hem centrat en la promoció dels drets de les dones, de les minories, en l’erradicació del racisme, en el dret de l’educació per a tothom i en el dret a la llibertat de religió o creença.
Bahá’u’lláh (1817-92), fundador de la Fe bahá’í, quan va escriure sobre la justícia, eina essencial dels drets humans, ens diu:
El propòsit de la justícia és el sorgiment de la unió entre els éssers humans. Cap esplendor pot comparar-se amb la justícia. L’organització del món i la tranquil·litat de la humanitat depenen d’ella.
Hem de ser conscients que durant mil·lennis, en realitat, fins a mitjan segle XIX aproximadament, molt pocs grups o governs reconeixien el concepte de llibertats i drets humans innats i universals. En general, durant gran part de la història, les persones neixen a una classe, casta o país que determinava si tindrien algun dret o llibertat. Només a la història recent ha començat a canviar aquesta dinàmica.
Tots els éssers humans tenim els mateixos drets i deures. El deure de qualsevol persona, dotada de percepció i capacitat moral, és formar-se per contribuir a la millora d’una societat en continu progrés, i així es converteix en un agent actiu en la transformació individual necessària per a la construcció d’una humanitat pròspera i justa. Tenint present la dimensió moral i espiritual de totes les persones en totes les facetes de la tasca diària, les relacions individuals i comunitàries adquireixen un significat més ampli, en què els termes com llibertat, justícia i equitat es redefineixen. Aquesta redefinició no obeeix a una demanda com a resposta a l’opressió, sinó com a convicció que només a través de la col·laboració i la cooperació entre el conjunt de les nacions, podrem avançar cap a la pau i el benestar en totes les nacions.
La família humana és una i reconèixer aquesta unitat no s’hauria de confondre amb la uniformitat, perquè la diversitat és el seu èxit més gran. Al·ludint a aquesta diversitat, és destacable el paper de les dones que van donar forma a la Declaració Universal de Drets Humans. Una d’elles va ser Eleonor Roosevelt, que va afirmar: “En definitiva, on comencen els drets humans universals? En petits llocs, a prop de casa; en llocs tan propers i tan petits que no apareixen a cap mapa”.
Malgrat aquesta convicció, resulta molt difícil erradicar la violació dels drets humans al món, entre altres circumstàncies, pel fet que les persones que se senten compromeses i desitgen treballar per millorar el món moltes vegades només parlen dels seus ideals, però no són conscients, ni fan el que és necessari per portar-los a la pràctica. Si les accions prenguessin el lloc de les paraules, ben aviat la misèria del món desapareixeria per transformar-se en prosperitat i justícia per a totes les persones que l’habiten.
La següent cita de Bahá’u’lláh ens podria inspirar confiança en el potencial que té de l’ésser humà per respectar els drets de tothom: “És la meva esperança que vosaltres sempre tracteu d’abolir la tirania i l’opressió; que treballeu sense parar fins que la justícia regni a cada regió… Que les accions i no les paraules siguin el vostre ornament. Sou els fruits d’un sol arbre i les fulles d’una mateixa branca. Tracteu-vos els uns als altres amb l’amor més gran i harmonia, amb amistat i camaraderia. Tan potent és la llum de la unitat que pot il·luminar tota la Terra”.