Josep Solà deixa de ser cap de protocol de l’Ajuntament de Terrassa. Josep Solà va començar a desenvolupar tasques de protocol a l’Ajuntament l’any 1983.
Joveníssim. El protocol ha estat la seva professió i la seva passió. Ha arribat a tenir un gran reconeixement dels professionals del protocol que l’han elegit com a president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals, nomenat Membre de la Junta directiva de l’Observatorio Profesional de Protocolo y Eventos, directiu de l’Organización internacional de Ceremonial y Protocolo i director de l’Arxiu i Documentació de l’Acadèmia Internacional de Ceremonial i Protocol. Els seus crèdits professionals són indiscutibles. És un referent a la professió.
Solà ha organitzat infinitat d’actes en aquests més de quaranta anys a l’Ajuntament. Ha anat desplegant una manera de fer experta, amb cura pels detalls, amb sentit institucional i una elegància natural que ha ajudat a enaltir el respecte, la consistència i la funció social de les institucions, en aquest cas de l’Ajuntament de Terrassa. Però que també ha ajudat tots aquells que han tingut responsabilitats i totes les entitats que han estat involucrades en activitats institucionals i en general dels ciutadans que hi han participat. La xarxa personal de Josep Solà ha ajudat molt sovint a resoldre aquestes situacions que sovint comporta el protocol quan topa amb egos que es resisteixen a les estratificacions protocol·làries que marca la llei. Sempre cal buscar en el protocol la capacitat de construir junts i fugir de la capacitat d’excloure, d’agredir.
El protocol és una forma d’expressar el respecte que les societats madures estimen. No és una forma antiga i encarcarada de procedir. És la millor forma per ajudar a fer que les coses passin amb sentit i que tothom se senti reconegut en funció del que representa. I el protocol no és un capritx de les persones, és una forma d’expressar els pesos ponderats de la democràcia representativa i de simbolitzar el respecte d’aquells a qui els ciutadans han dipositat la confiança de la governança. El protocol excel·leix quan tot passa amb fluïdesa, respecte, proporcionalitat i elegància. El bon protocol és transparent, quasi ni es nota. Aporta naturalitat a les coses importants. El protocol sap combinar la raó i l’emoció, és un proveïdor de moments memorables. Té una dimensió simbòlica i una dimensió organitzativa no menor. Ho vaig entendre bé quan per motius de la meva responsabilitat el servei de protocol de la Universitat Politècnica de Catalunya depenia de mi. El vaig trobar un món molt interessant, en què gent com Carles Fabró, de Presidència de la Generalitat, o Francesc Galmés, de l’Ajuntament de Barcelona, eren veritables mestres. Podien ser implacables d’una forma finíssima, però en general facilitaven solucions de sentit comú.
Josep Solà ha estat un cap de protocol que ha fet equip i ha fet escola. Solà ha creat un equip de protocol excel·lent que moltes institucions del país ja voldrien per a elles. Solà juntament amb Marta Fiestas i Mar Osorio, excel·lents professionals, i més recentment amb Jordi Raluy, i amb Alfons Lorite i tot l’equip d’agutzils, s’han consolidat com un equip capaç de resoldre amb exquisidesa i eficàcia actes molt diversos. En aquest sentit, Solà deixa un llegat extraordinari. El seu equip l’ha tingut de referència. A la vida la gent et respecta quan aprenen de tu. I la gent del seu equip, i molts companys de professió, han après de Josep Solà.
Però hi ha altra cosa. Conec molta gent de l’Ajuntament i mai he sentit ningú parlar malament de Josep Solà. És un home de formes polides, atent, molt discret, molt disposat i amb infinitat d’hores invertides en què cada detall expressi el sentit institucional que amaga. Els grans professionals són bones persones. Hi ha persones que són “givers” (que donen). Altres són “takers” (que se n’aprofiten). Josep Solà ha estat un “giver” total. Una persona que s’ha identificat amb l’Ajuntament fent de la seva professió una forma de servir la ciutat i els ciutadans. El servei públic s’expressa de moltes maneres, la seva ha estat especialment elegant.
Josep Solà ha estat un excel·lent cap de protocol per als alcaldes Manuel Royes, Pere Navarro i Alfredo Vega. El protocol al servei de coses importants més que dels capricis personals. Crec que algun dia la ciutat oferirà a Josep Solà el reconeixement que es mereix. Fora de la ciutat, estic segur que també el tindrà. En nom de molta gent, li voldria donar gràcies per l’equilibri, la consistència i l’elegància que ha aportat als actes de l’Ajuntament. Gràcies per una forma honesta de ser i de treballar que fa que les coses passin i passin amb sentit a l’Ajuntament de Terrassa. La persona que el substitueixi tindrà el llistó molt alt.