Els processos històrics viscuts ens ensenyen com hauríem d’actuar i com no hauríem de fer-ho. Aquest moment a l’Estat espanyol ens demostra que hem entrat en una fase concreta, bastant definida, per les dades que es van consolidant.
L’evolució cap al feixisme ja és imparable, només es tracta de temps perquè conquistin el poder institucional, i amb això puguin dur a terme el seu programa polític basat en la destrucció de l’estat del benestar i l’adoctrinament dels menors des de la ideologia feixista als centres educatius.
Cada dia tenim testimoniatges directes de l’avanç i del ressorgiment, des del mateix Estat, del franquisme-feixisme que ha perdurat en estat d’hibernació, des de les majories absolutes del PSOE, fins que l’escalfament social global els ha fet emergir. La manifestació del 22 de novembre de la Falange a Madrid n’és un exemple contundent. No es va tractar d’una manifestació més de l’extrema dreta, és un salt cap endavant en el seu objectiu destructor. Demanar un “tir al clatell per a Sánchez” no és una acció més de protesta de la dreta, és la consolidació d’una estratègia basada en l’odi visceral per veure si algun “llop solitari” fa el que Vox i els seus grups d’acció disfressats en altres partits d’extrema dreta van iniciar el 31 de desembre del 2024, davant de la seu del PSOE, al carrer Ferraz. Destruir a bastonades un ninot penjat d’un fanal que representava Pedro Sánchez és l’avantsala d’una bala ideològica per destruir la democràcia.
Davant aquesta situació només cap una resposta, la mobilització ciutadana deixant clar on està la democràcia, i això es veu quan es respon amb una sola veu, però no és així, mentre les esquerres europees ho han entès (França, Alemanya) i portat amb èxit, aquí seguim cada partit polític d’esquerres per camins diferents. Cal aconseguir un acord unitari per a tot el territori nacional per frenar l’auge del feixisme a cada comunitat autònoma. El desacord entre Esquerra Unida+Sumar amb Podemos és inacceptable, Sumar disposa del 4,4% del públic més jove, mentre Vox continua amb el seu increment en intenció de vot i creix del 21,6% al 23,3%. Vox triplica l’impacte en el sector juvenil d’entre 18 i 25 anys.
La deriva del nacionalisme català cap al feixisme amb la presència d’Aliança Catalana, que s’erigeix amb els postulats clàssics del racisme i el sentir nacional excloent (pàtria), ha entrat amb força en l’escenari català, i, per si no fos prou, ara apareixen altres il·luminats que es presenten com “Dempeus x la Independència”, un altre quiosquet més en l’escenari polític de Catalunya. Que el nacionalisme és l’avantsala del feixisme quan està en mans de la burgesia catalana queda demostrat àmpliament.
La qüestió nacional de Catalunya torna a equivocar-se de ple. No han tingut bastant amb les conseqüències d’octubre del 2017, sinó que tornen a cometre els mateixos errors d’antany. Deslligar la qüestió nacional de la lluita de classes és l’error més gran que es pot cometre perquè la força nacionalista ha d’estar associada a la força de la classe obrera en l’àmbit d’Estat, només amb aquesta lluita contra l’enemic comú del capitalisme es podria avançar cap a un Estat català.
El moment històric que vivim, d’auge del feixisme, ha de centrar-nos en un sol objectiu, la derrota del feixisme a Espanya, abans que governin, a partir de fronts unitaris a tot l’Estat espanyol. La feblesa de l’esquerra per la seva constant indefinició ideològica i la pèrdua de consciència de classe del poble treballador ens està portant a convertir-nos en memòria històrica amb resultats residuals en l’escenari electoral. És l’hora de sortir al carrer i activar les consciències humanes a partir de la pedagogia i la reflexió col·lectiva.
L’exemple d’Euskadi és il·lustratiu. La seva lluita pels seus drets nacionals implica tot el que concerneix el mateix poble basc en totes les seves facetes, assumit exemplarment per la major part del poble. A Vox li és impossible organitzar res en aquest territori, i perquè quedi clar a l’Estat espanyol, es van mobilitzar exemplarment el 22 de novembre amb la participació d’unes 20.000 persones en una manifestació antifeixista. Allí eren presents, com a convidats, les organitzacions polítiques ERC, CUP, Junts, BNG, Compromís, Més per Mallorca, Podemos, Comuns, Más Madrid i Comunistes de Catalunya. Espero que els serveixi d’alguna cosa haver conegut el nivell de convocatòria d’EH Bildu. Només així es frenarà al feixisme creixent.
La proposta de Ione Belarra a la sessió de control del Govern del 27 de novembre ha estat exposada amb una claredat meridiana: proposa la reforma del Consell General del Poder Judicial per acabar amb els processos judicials polititzats i prevaricadors. Abaixar el preu del lloguer per llei un 40%, prohibir la compra d’habitatges als fons voltor i els grans tenidors. Blindar la sanitat pública i l’educació. Recuperar el control públic de l’economia nacionalitzant les energètiques. Regularitzar a tots els immigrants que en aquests moments treballen i viuen a Espanya sense drets. Il·legalitzar als grups violents de l’extrema dreta. Convocar un referèndum sobre la monarquia.
Vox ha aparegut en l’escenari polític espanyol com a eina del gran capital per a trencar l’auge de reivindicacions socials produït per la gran crisi financera del 2008, les conseqüències del qual sobre la població civil va ser desastrosa en tots els aspectes de la vida que defensa la declaració dels drets humans. Primer calia trencar al partit polític que els va demostrar que era possible posar en escac al sistema capitalista i que va sorgir de les mobilitzacions del 15M, Podemos, i gairebé ho aconsegueixen, fins i tot amb la col·laboració d’una part de l’esquerra institucional. Una vegada han aconseguit deixar el poble sense els seus defensors, procedeixen a l’estructuració política de la societat civil en el marc del feixisme. Com a objectiu es consolida el front institucional amb Vox, i l’acció de carrer d’intimidació, agressió, i sotmetiment és tasca dels seus grups organitzats amb diferents sigles per a poder ser operatius de forma continuada.
La democràcia ha de donar resposta contundent a aquesta estratègia de desestabilització creixent que ja s’ha convertit en “el pa de cada dia”, per això els poders de l’Estat han de procedir a la il·legalització de tots els grupuscles existents, sense exclusió, de tall feixista. Ha d’haver-hi una reforma de la llei de memòria històrica que empari totalment l’acció judicial contra aquests grups sense possibilitat que jurídicament pugui donar-se cobertura a cap.
Els grups polítics aquí exposats són feixistes: Acció Nacional Revolucionària, Aliança Nacional, Aliança Nacional 18 de juliol, Alternativa Espanyola, Bastió Frontal, Democràcia Nacional, Espanya 2000, Estat Nacional Europeu, Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista, Fundació Francisco Franco, Fundació Pro Infància Gonzalo Queipo de Pla, Fundació Blas Piñar, Fundació Ramiro Ledesma Ramos, Llar Social Madrid – Ramiro Ledesma, Fundació Serrano Súñer, Fundació José Antonio Primo de Rivera, Fundació Yagüe, Les Filles de Millán Astray, Aliança Catalana i Vox. Il·legalització de tots ells, sense exclusió.
Pedro Sánchez està demostrant que és part del problema, en lloc de la solució, com ell es projecta amb les seves dades de la macroeconomia, a pesar que el feixisme l’apunta directament, ell, com a fidel “escuder” del capitalisme, que dona unes engrunes als seus socis de govern mentre ignora les solucions als problemes més greus que atempta el poble en general, com són l’habitatge, salaris i pensions dignes, defensa de l’ensenyament i la sanitat pública blindades a la Constitució, que pagui més el que més té, regularització de la població immigrant, incorporació de la memòria històrica a l’ensenyament primari i secundari obligatòria, fre a les universitats privades, nacionalització de les empreses energètiques, creació d’un banc públic al servei del poble.