Els bahá’í de Terrassa, així com tots es bahá’í dels món, el dilluns 21 d’abril commemoren el moment més important en la història dels orígens de la Fe Baha’í. Bahá’u’llah, fundador de la Fe.
Bahá’í va declarar a Bagdad el 21 d’abril del 1863, quan era exiliat del govern persa, que ell era portador d’un nou missatge de Déu per a la humanitat. En els seus escrits ens explica que Déu ha enviat a la humanitat una sèrie d’educadors divins, coneguts com a Manifestacions de Déu, els ensenyaments dels quals han proporcionat la base per a l’avenç de la civilització. Entre d’altres, aquestes manifestacions han inclòs Krixna, Moisès, Buda, Zoroastre, Jesús, Muhammad, Bab, i Bahá’u’lláh. I que totes les religions del món provenen de la mateixa font, i en essència són capítols successius d’una mateixa religió.
Bahá’u’lláh va fer una crida per aconseguir una completa reestructuració de l’Orde Social, una reestructuració que serà inevitable a mesura que la humanitat emergeixi cap a una nova etapa de la seva història. La Nova Era, va indicar Bahá’u’lláh, estarà marcada per certes característiques, entre d’altres: “L’eliminació de tota classe de prejudicis, la completa igualtat entre l’home i la dona, el reconeixement de la unitat essencial de totes les grans religions del món, l’eliminació dels extrems de pobresa i de riquesa, l’educació universal i un idioma auxiliar mundial, l’harmonia entre la ciència i la religió, un equilibri sostenible entre la naturalesa i la tecnologia, l’establiment d’una mancomunitat mundial, en la que les nacions estaran unides, l’autonomia dels seus estats membres, i la llibertat i la iniciativa de les persones seran salvaguardades.”
Coincidint amb aquest esdeveniment històric, el dia 21 d’abril s’elegeixen a tot el món els Consells Locals Bahá’í, institucions de govern comunitari, elegides cada any a tota localitat on resideixen nou o més bahá’í majors de 18 anys.
El Consell Local Bahá’í és elegit per vot secret i sense candidatura per tots els bahá’í adults. El 21 d’abril després d’un període d’oració i meditació, cada votant escriu nou noms corresponents a les persones que a parer seu estan més ben capacitades per administrar els afers de la comunitat. Els electors a l’hora de votar han de considerar els noms d’aquelles persones que combinin millor les qualitats necessàries de lleialtat inqüestionable, devoció despresa, ment ben preparada, habilitat reconeguda i experiència madura.
Potser l’aspecte més sorprenent de tot d’aquest procés és l’absència de paperetes preparades o de qualsevol sistema de candidatures. Cada bahá’í adult de la comunitat dona o home és elegible com a membre del consell local, ja que els electors tenen l’oportunitat de votar en consciència amb llibertat absoluta d’elecció.
Actualment, els consells locals vetllen per una gran varietat d’afers que són entre d’altres l’essència de la vida comunitària bahá’í. Entre les activitats que coordinen figuren l’educació dels infants, organització dels onze dies sagrats a l’any, els serveis devocionals, les classes d’estudi, la celebració de matrimonis, divorcis, funerals, etc. Molts consells locals del món duen a terme projectes educatius, econòmics i mediambientals de petita i mitjana escala. A Terrassa vam estar treballant al barri de la Cogullada durant dotze anys en el projecte educatiu “Créixer amb alegria” i ara estem al barri d’Ègara en el projecte “L’Educació millora el món”, treballant el reforç escolar, amb el català, matemàtiques i valors per la pau.
Les institucions administratives de la Fe bahá’í fan servir en tots els seus àmbits (local, nacional i internacional) un sistema de presa de decisions sense confrontació conegut com a “consulta”. Els principis de la consulta van ser establerts als escrits de Bahá’u’lláh. En essència, la “consulta” procura construir el consens d’una manera que uneixi les parts en lloc de dividir-les. Anima a l’expressió de la diversitat d’opinions i actua per controlar la lluita pel poder, tan comuna als sistemes tradicionals de presa de decisions. A Catalunya ho hem fet des del 1947 i a Terrassa des del 1954.
Les institucions bahá’í no són mers instruments per a l’administració dels aspectes interns de la vida comunitària bahá’í. També són lleres a través de les quals flueix l’esperit de la fe, que uneix i vetlla per la societat a mesura que la humanitat avança cap a la seva maduresa col·lectiva.
