Hem arribat a la Pasqua. El poble d’Israel celebrava el pas del Senyor que els va alliberar. Avui celebrem també el pas del Senyor entre nosaltres, el seu pas d’aquest món al Pare, el seu pas victoriós que ens allibera i ens dona una nova vida. Avui Crist ha vençut la mort, i amb ell, amb la seva resurrecció, tot canvia.
La Resurrecció no és només un esdeveniment del passat, un miracle llunyà que recordem amb emoció. La Resurrecció és una realitat present ara perquè ell és present a les nostres vides i en el món. I la seva presència és una força viva, una esperança nova que travessa el nostre temps, les nostres ombres, i ens crida a aixecar-nos, a començar de nou, a viure amb sentit.
Vivim en un món que sovint sembla més aviat una tomba: guerres que no acaben, desigualtats que s’agreugen, pors que ens paralitzen. Hi ha molta gent que viu sense esperança, atrapada en la tristesa, el cansament, la soledat. Molta gent pensa que amb la mort tot s’acaba, i llavors, quin sentit té la vida? Quin sentit té la lluita de cada dia? Quin sentit hauria tingut per a Jesús la seva vida en aquest món si tot s’hagués acabat a la creu?
Però Déu és el déu de les sorpreses. I la sorpresa la van tenir aquelles dones que van anar de matinada al sepulcre amb Maria Magdalena. I així va arribar la notícia que ho capgira tot: Jesús ha ressuscitat! I això no és només per a ell. És per a nosaltres. Però què vol dir això avui? Vol dir que la vida té l’última paraula, no la mort. Vol dir que el mal no venç. Que l’amor és més fort. Que hi ha una llum que no s’apaga, per més que la nit sembli llarga.
La Resurrecció és una crida a transformar el món: a creure que és possible el perdó, la reconciliació, la pau. A ser homes i dones pasquals: portadors d’alegria, missioners d’esperança, constructors de ponts, sembradors de vida nova. Però per anunciar això al món d’avui, no n’hi ha prou amb paraules. El món necessita testimonis. Homes i dones que visquin amb esperança, que estimin sense cansar-se, que sàpiguen aixecar-se després de caure. Crist ressuscitat es fa present en cada gest de compassió, en cada pas cap a la justícia, en cada llavor de fraternitat, perquè ell és la vida i és viu: “Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 28).
Deixem-nos sorprendre avui com les dones que trobaren el sepulcre buit. I sortim, com elles, a anunciar que Jesús és viu. Que viu en nosaltres. Que viu en tot aquell que estima. Deixem-nos sorprendre per Déu cada dia, cada moment de la nostra vida. No vulguem controlar-lo, deixem-li a Déu ser Déu.
Bona Pasqua a tothom!