En alguns dels articles que he anat publicant en aquesta secció he intentat fer una pedagogia domèstica de la importància que té saber gestionar bé el cervell, com a òrgan definitiu de les nostres vides.
Avui vull dedicar aquestes línies a apropar-vos les tres grans característiques del cervell humà. Estem parlant que estem davant d’una màquina molt ben elaborada, gairebé perfecta. Les neurociències ens han apropat d’una manera més científica el seu funcionament i com s’acaba produint una conversió de bon manejament a dins seu. Ara ja sabem que el cervell no funciona de manera compartimentada, és a dir, que sí que és cert que s’estimula més una zona o una altra en funció de la situació que s’està generant (estímul) i que aquesta pot donar protagonisme més a la zona del còrtex, on trobem com a protagonistes funcions executives i cognitives, o més a la zona de l’hipotàlem, on la rellevància quedarà en mans de les emocions. Tot i aquest protagonisme d’una zona o una altra, hem de saber que el cervell funciona sempre de manera integral i que totes les zones estan permanentment interconnectades en qualsevol dels episodis que ens toca viure.
El cervell és extraordinàriament vivencial. Necessita descansar sobre la vivència de les coses, i a partir d’aquesta realitat va consolidant el seu entramat de coneixement. Per això és molt important que, especialment en edats primerenques, els estímuls siguin molt viscuts, molt reals, segurament allunyats de la distorsió de les pantalles. Cal construir un cervell que estigui ben adaptat a la realitat, però a la realitat presencial i no a la realitat digital.
D’altra banda, el monitoratge del cervell també ens ha permès veure que la seva millor versió apareix quan es troba efectuant un treball combinat, vull dir, quan som capaços de relacionar-nos i consolidar xarxa. Del conjunt arribem molt més a l’eficàcia i a l’eficiència, del fet de poder interactuar i contrastar tenim moltes més possibilitats de ser més potents, més creatius i exponencialment sofisticats. El cervell social arriba més amunt que el cervell individual.
Una tercera columna que sosté l’envergadura del cervell és la seva capacitat d’emocionar-se. Sabem que no hi ha cap aprenentatge que es produeixi des de la no motivació, però tampoc existeix un engranatge fluid si no neix d’una emoció. Les emocions regulen en un cent per cent el nostre pensament, en conseqüència estableixen els nostres sentiments per acabar manifestant-se en el nostre comportament quotidià.
Cervell social, vivencial i emocional defineix, al cap i a la fi, les nostres vides, perquè de la capacitat que tinguem, partint de les nostres emocions, d’adaptar-nos a l’entorn que ens acull i a les persones que ens envolten girarà tota la nostra existència.
El filòsof danès Søren Kierkegaard deia: “La nostra vida sempre serà el resultat dels nostres pensaments dominants” i ara podem afegir que aquests pensaments perquè siguin de qualitat han de ser viscuts, compartits i emocionalment intensos.
