No estarà de més començar dient -un cop més- que efectivament el canvi climàtic a causa dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, és un problema absolutament real i que cal resoldre urgentment.
No podem continuar cremant combustibles fòssils com el carbó o els derivats del petroli (benzina, gasoil, combustible d’aviació) a gran escala. Era massa fàcil fer un forat a terra i obtenir energia; ara la natura ens està passant factura. Sobre aquest tema hi ha un consens pràcticament unànime a la comunitat científica.
Ara bé, no és tan clar qui és el principal culpable de les emissions de CO2. Són els creuers comercials, els cotxes, la calefacció, l’aire condicionat, els avions? En la imaginació col·lectiva, l’aviació és un dels grans culpables. És això cert? Sí... i no. A la web ourworldindata.org hi trobareu dades fiables i entenedores sobre aquest tema i molts d’altres. Em permeto recomanar que la consulteu personalment i arribeu a les vostres pròpies conclusions. Veureu que hi ha un desglossat per sectors: transport, indústria, aviació, etc. Efectivament, l’aviació comercial va causar l’1,9% del CO2 emès el 2016. Més encara: els avions tenen d’altres efectes sobre el canvi climàtic, que s’agrupen sota el nom genèric de “radiative forcing”.
Però, d’altra banda, hi ha moltes fonts d’emissió de CO2. Entre elles, per dir-ne una potser sorprenent, la ramaderia, que amb un 5,8% triplica les emissions de l’aviació! Potser, a banda d’esquinçar-nos les vestidures pensant en l’impacte ambiental del nostre últim vol, hauríem de plantejar-nos si no hauríem també de deixar de menjar carn cada dia per esmorzar, dinar i sopar. Per ser justos, cal dir que les emissions de CO2 tenen moltes causes: la nostra civilització s’ha construït sobre la base dels combustibles fòssils. I per això, reduir-les serà tan difícil.
Anem ara a les solucions. Per al cas del transport terrestre (trens, cotxes, camions), les tecnologies que permeten una electrificació total ja són disponibles. I aquesta energia elèctrica es pot obtenir totalment de fonts renovables, com solar o eòlica. A Europa, el 2024, el 45% de l’energia generada ja va ser de fonts renovables, a Espanya, el 57%, i a Catalunya... només el 20%. Hem de millorar. Amb totes les reserves i matisos que vulgueu, és clar, no estem pensant a posar aerogeneradors a Montserrat ni a la Mola, per dir una bestiesa, ni tampoc cal. Ara és un problema de cost -cada cop més reduït- i de voluntat política. Es pot resoldre, i s’ha de resoldre.
Des d’un punt de vista tecnològic, els problemes de l’aviació amb energia renovable són molt més grans. A les aeronaus, cada quilogram compta, molt més que als cotxes. Hi haurà, doncs, vols comercials amb bateries similars a les dels cotxes elèctrics? Amb la tecnologia actual probablement no, excepte a petita escala. Però atenció, les aeronaus petites, de curt abast, amb propulsió elèctrica, com avions d’entrenament o planadors autopropulsats, també tenen la seva funció.
Quines alternatives tenim, doncs, per avions comercials? Ara per ara, n’hi ha dues: hidrogen i SAF (Sustainable Aviation Fuel).
L’emmagatzematge d’hidrogen en prou quantitat per a vols llargs és un repte tècnic important, que potser veurem resolt algun dia. El SAF és un combustible químicament similar al combustible d’aviació que s’utilitza actualment (Jet A-1), i compatible amb els avions ja disponibles, però que no deriva de productes fòssils. Pot ser d’origen biològic o sintètic. En tots dos casos es fa servir energia per produir-lo, que és (o hauria de ser) renovable, de manera que -idealment- no s’allibera CO2 que no fos ja present a l’atmosfera. Per tant, per respondre la pregunta del títol: Sí, volarem amb energia que almenys en part serà solar -i segurament més aviat del que ens pensem. Per altra banda, el SAF no és una solució perfecta: continua contribuint al “radiative forcing” i, de moment, és més car que el Jet A-1. És un primer pas en la direcció correcta, i probablement en algun moment coexistiran tots tres: SAF, hidrogen i bateries, cadascun d’ells per un tipus diferent d’aeronaus. Respecte del preu del SAF: durant uns anys ens hem acostumat a vols molt econòmics. Segurament molts de vosaltres recordeu haver pagat més pel taxi o per l’aparcament que pel vol de les sis del matí cap a una reunió de feina a Brussel·les. Això probablement s’acabarà, però -si hem de ser honestos- tampoc era racional.
Per concloure, a Terrassa, a la nostra Escola Industrial, com en diem els que vam néixer a la ciutat i ja tenim una certa edat, tot i que el seu nom oficial és ESEIAAT, estem fent recerca i docència per millorar l’aerodinàmica dels avions, per reduir-ne el consum, en emmagatzemament d’hidrogen, en propulsió elèctrica i en SAF. Al segon curs del màster MUEA, hi ha una assignatura dedicada exclusivament a l’aviació amb energia renovable. La recerca i la formació en excel·lència són la nostra millor inversió per al futur renovable.