Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Un cristià és ser una persona que professa una creença en Jesús com a Crist o en la religió basada en l’ensenyament de Jesús.
Malauradament, al llarg del temps, la paraula “cristià” ha perdut una bona part del seu significat i s’empra sovint en relació amb algú que és religiós o té valors morals alts en comptes d’un seguidor nat i vertader de Jesucrist. Molta gent que no creu ni confia en Jesucrist es considera cristiana simplement perquè van a l’església o perquè viuen en una nació “cristiana”. Però anar a l’església, servir aquells menys afortunats que un mateix o ser una bona persona no ens torna cristians. Molts hem estat educats en aquest entorn, pensant que donar gràcies pel que som i pel que tenim és una molt bona manera d’apropar-nos a Déu.
Tot i la davallada de la fe, els que encara intentem llançar tentacles vers aquesta visió de bondat i creença ho tenim cada vegada més difícil per entendre com se’ns acaba per tractar. La basílica de Montserrat és un clar exemple d’això. Per arribar a participar d’una missa conventual has d’haver formalitzat una instància a Déu, nostre senyor, perquè després d’haver superat la cursa d’obstacles que significa entrar a la basílica, encara un “controller” maleducat t’interpel·la per dir-te que estàs obligat a fer tota la missa i que si no no cal que entris. Déu ens vol cristians de principi a fi i no pas per a una estona. Massa gent amb disfressa blava i camisa violada per empresonar la fe de les persones. Si entrar a la basílica és complicat, arribar a la Moreneta és quelcom inaudit. Cintes i cintes que controlen l’accés i malgrat davant teu, en el camí de la verge no hi ha ningú, tant se val, o mostres un certificat o la verge no està disponible. Només accepta asiàtics amb càmera de fotos.
Tens una manera de demostrar que ets un cristià molt devot. Posar un ciri a la zona que es destina en aquesta mostra de fe desbocada. Curiosament, aquí no trobarem cap control, accés lliure i pots bescanviar bitllets per monedes i pagar amb targeta de crèdit: és el que es coneix com la divina tecnologia. Aquí no t’atura ni et controla ningú.
No penseu que és la primera vegada que escric sobre aquest tema, ni l’última, però des que era molt petit que pujo a Montserrat i em semblava que era un lloc on es guaria aquesta connexió entre el que és terrenal i el que és espiritual. La veritat és que el nomenament del nou abat ja va destronar la proximitat que el cap de la família ha de desprendre amb els seus feligresos, i tots ens hem sentit força allunyats de la veritable essència d’aquesta comunitat. Ara que ens tracten com a clients, com a usuaris, cal destacar que Montserrat s’ha convertit en un lloc de veneració de la plutocràcia. Tot es paga, perdó, tot es paga a preus desorbitats. D’això ja en parlarem en un altre moment.
Perdona’m, senyor Déu meu, si no et vinc a veure més vegades, és que no em deixen. Disculpa la meva desatenció vers la meva fe, però cada vegada que vull apropar-me haig d’escriure un correu electrònic per contactar amb tu o amb la verge, no n’hi ha prou dient que soc un bon cristià, necessito demostrar que tinc diners i que vull fer fotos.
Perdona’m, senyor, per escriure aquest article, però no se m’acut cap altra manera més directa que fer arribar a tots els que manen a Montserrat que són tots uns aprofitats de la fe i els sentiments de les persones.
Perdona’m, senyor. Soc cristià, però a Montserrat per ser-ho s’ha d’aparèixer un miracle.
