La Quaresma és temps de conversió. I un aspecte que fora bo de revisar en aquest temps quaresmal és la necessitat de convertir-nos de la crítica i la murmuració.
Ens és més fàcil obrir la boca per criticar i condemnar, tendim més a fixar-nos en els defectes i errors dels altres que no pas intentar comprendre’ls i buscar factors que els puguin disculpar. Més d’una vegada el papa Francesc ha demanat als cristians que “tanquem les portes a la gelosia, enveges i murmuracions que divideixen i destrueixen les nostres comunitats”.
Però la realitat és que ens agrada molt això de tirar pedres als altres; amb facilitat opinem i donem sentències sobre el que fan o deixen de fer. La murmuració i la crítica són massa presents entre nosaltres i també ens és habitual això de passar les culpes a un altre. Són molt pocs els qui són capaços d’assumir les responsabilitats que els pertoquen i massa sovint veiem com es passen la factura els uns als altres. Ningú vol assumir la responsabilitat quan alguna cosa, algun projecte, no surt bé o no acaba com nosaltres voldríem.
És una tendència humana que està en relació també amb el tema de la manca de compromís, de la por al compromís. Assumir la mateixa culpa i les mateixes responsabilitats vol dir assumir el nostre compromís davant dels altres. No volem responsabilitats, i a la vegada tenim molta facilitat per demanar comptes als altres. Passa en l’àmbit de la família, del treball, de la política i de l’economia, en les nostres relacions humanes en general i moltes vegades sense el més petit sentit d’autocrítica.
L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta el cas d’una dona acusada d’adulteri i condemnada pels jueus a ser apedregada. Li pregunten a Jesús què han de fer i ell, després d’uns moments de silenci, els fa adonar de la fragilitat del seu judici i de la seva responsabilitat amb unes senzilles paraules: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”.(Jn 8, 1-1).
L’experiència ens ensenya que els nostres judicis humans són molt febles i sovint erronis, i a l’evangeli Jesús ens diu també: “No judiqueu i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt. 7, 1.-3).
Aquest és un propòsit que ens podríem plantejar en aquesta Quaresma, llençar una campanya contra la crítica i la murmuració. Allunyar de nosaltres el vici de la murmuració. Un propòsit de veritable conversió que ens farà bé a nosaltres i a tots aquells que ens envolten.
