Antonio Machado
El juliol del 2018, un grup de 181 militars retirats van signar un manifest en defensa de Franco. Segons ells, la seva figura ha estat vilipendiada “fins a l’extrem”. Tres mesos després, la llista de signants arribava al miler. Denunciaven la “perversa pretensió” de l’esquerra d’exhumar les restes del dictador del Valle de los Caídos.
Entre els signants, majoritàriament alts càrrecs de l’Exèrcit ja retirats, hi ha l’assessor del cap de l’Estat Major amb el Govern del Partit Popular.
Apareixen en la relació almenys 100 generals i almiralls: hi ha caps de l’Exèrcit (JEME), comandaments militar de regions, a les missions internacionals, a la casa reial, a l’escola militar i participant en el 23F.
El desembre del 2020, 271 comandaments retirats de les Forces Armades van signar un manifest en el qual acusen el Govern de suposar un “greu risc per a la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional”. El text es va difondre en vigílies del 6 de desembre, aniversari de la Constitució, la qual asseguren defensar, però el seu principal impulsor és el general de divisió retirat Juan Chicharro, president de la Fundació Francisco Franco.
Ara, a la fi de febrer del 2025, tornen a la càrrega més de 40 militars per fer apologia del franquisme. La iniciativa llançada per la ultradreta per intentar contrarestar els actes de l’Executiu en defensa de la democràcia suma ja més de 800 signatures, segons els seus promotors. Entre ells hi ha exmembres de l’Exèrcit.
Sempre amb la mateixa retòrica, les ofenses al cabdill, que va venir a salvar Espanya de les “hordes judeomaçòniques i marxistes”. Per això van netejar Espanya d’agents bolxevics, ni més ni menys que 150.000 execucions, un “paseíllo” sense retorn era suficient, uns pous profunds (els pous de Caude –Terol– amb més de 3.000 persones amb un tir al cap) o les fosses volcàniques. L’avenc de Jinámar és un tub volcànic a Gran Canària i té 76 metres de profunditat, els tiraven damunt vius per no gastar munició, alguns morien a l’acte, uns altres duraven temps, potser hores, en aquells pous a les fosques en què els queien altres cossos damunt i al final calç viva, però la veritat és que les víctimes, l’una després de l’altra, les quals es van exhumant de les fosses, són éssers humans d’aquelles terres, dones joves amb el seu cos estripat de les múltiples violacions i mutilacions sofertes (les 13 roses, les Nenes del Aguaucho) pels patriotes del nord d’Àfrica (regulars i legió), amb cranis perforats per una bala (falangistes, requetès), nenes assassinades al costat d’una nineta de drap, homes amb els ossos trencats per múltiples llocs de les extremitats amb un forat al crani. Així, una darrere una altra, gent humil que el seu únic delicte va ser creure en la democràcia incipient que naixia amb la II República. Pagesos que van confiar en les lleis agràries que es van elaborar perquè ja no hi hagués més fam endèmica d’anys o els mestres que van fer una gran labor alfabètica, i per això els afusellaven.
Ara, 88 anys després continuen aquí, amb les seves estrelles i sabres en les muscleres, creient-se els triats per Déu per salvar Espanya dels “rojos”. Aquests generals per la gràcia del Cabdill diuen que els devem “gratitud”. Es deu haver vist més “desviació mental” del pensament humà? Realment és greu, molt greu tot aquest contrasentit “maquiavèl·lic”. Els que pensem, que no som tants com voldríem, ens causa terror veure aquestes expressions dels qui haurien de vetllar per la seguretat d’Espanya i dels espanyols, però, és clar, ells defensen la “pàtria”, aquesta que esmenta Santiago Abascal a les seves intervencions parlamentàries. La seva pàtria és un drap fet bandera, amb els colors de l’or i sang, això és l’única cosa que els importa.
El feixisme continua viu, molt viu, s’organitzen per reviure. L’enemic es diu “llei de la memòria democràtica”. Aquests militars ho expressen clar, però argumenten que anteriorment no deien res pel deure degut. La denominada Plataforma 2025, impulsada per militants d’extrema dreta per homenatjar Franco en el 50è aniversari de la seva mort i “contraprogramar” els actes en defensa de la democràcia promoguts pel Govern, ha rebut el suport d’almenys 44 exmembres de les Forces Armades. Però en són molts més.
Com a ciutadà d’aquesta Espanya que m’ofega i avergonyeix, net i fill de víctimes d’aquest gloriós exèrcit espanyol, crec que ja és hora de dir prou. Entrem als centres educatius per explicar la veritable memòria històrica i sortim al carrer a exigir respecte per aquesta democràcia que empara aquest govern. Exigim mesures disciplinàries per a aquests caps militars que viuen dels nostres impostos, cada medalleta que els pengen al pit són complements retributius en la seva pensió.
Que perdin les medalletes i el complement. Com calla el “fruita” del cap de l’Estat. No es mulla ni quan plou. La Monarquia és còmplice d’aquests generals feixistoides.
La transició del 1978 va ser un engany i un parany, arguïda pels franquistes i la dreta espanyola. Així que cal reprendre el procés constituent que es va oblidar en la Transició espanyola, de manera que desapareguin tots els vestigis de l’anterior règim a tots els aparells de l’Estat. Que se sotmeti a referèndum la forma d’Estat, Monarquia o República, i es reorganitzi la mateixa societat civil, en què prevalgui com a màxima autoritat constitucional i moral el mateix poble espanyol. Aquest ha de ser l’objectiu principal, el poble, la resta l’establiran els mateixos representants triats. Que la mateixa constitució penalitzi l’exaltació feixista de l’anterior règim i prohibeixi els partits d’extrema dreta i feixistes.
Estem pagant les conseqüències de la fallida Transició i del silenci en l’etapa actual democràtica fins al 2022, ara hem de procedir ràpidament i des del mateix cop d’estat com a punt d’inici. Les responsabilitats polítiques cal situar-les en totes les forces que van intervenir en la fallida Transició. Si no actuem ara, serà el fi d’aquesta dèbil democràcia, perquè el feixisme està assetjant per buidar-la de continguts d’igualtat, respecte, tolerància i protecció social dels col·lectius més vulnerables, encara que no vulguem fixar-nos en això. Cal sortir al carrer per deixar clar que no és l’any 1936, i que defensem, com sigui, la nostra democràcia. És necessari que tots els ajuntaments d’Espanya presentin mocions exigint respecte a la nostra democràcia. Si no ho fem, haurem tancat la possibilitat que els nostres fills i nets puguin tenir una vida digna.
