Carles Codina, president de Gymnas(IHUM). Associació Institut d’Humanitats
Fa tot just dues setmanes vam acabar el primer mòdul del curs Introducció a les Humanitats que organitzem des de Gymnas(IHUM). Associació Institut d’Humanitats.
El crític cultural, escriptor i professor Carlos Robles Lucena ha fet una introducció a la literatura en nou sessions d’una hora que s’han fet massa curtes, i ha fet certa la màxima de Gracián. L’objectiu ha estat assolit: esbossar una pinzellada d’algunes de les obres i autors més rellevants de la història de la literatura.
Quan vam pensar a crear la nostra entitat i el curs d’introducció als estudis humanístics, ens vam plantejar justament aquest objectiu, el de fer arribar a un públic ampli i adult alguns principis del coneixement humanístic per tal d’orientar o si més no encendre l’espurna i alimentar l’interès cultural i la flama del desig d’accedir a aquestes obres a partir de la disponibilitat i disposició que cada participant hi volgués tenir.
Creiem que part de l’èxit d’aquest primer mòdul és atribuïble al Carlos Robles, segurament un dels millors autors “viejóvenes” amb una obra literària que va creixent: de moment dos llibres publicats, el recull de contes “No Pregunten Por Gagarin” a Temenos Edicions i la novel·la “Cerbantes Park” a Navonna Editorial, tot i que la seva producció crítica es pot seguir en línia a “Crònica Global” i a “Revista Kopek”. La segona pota és la junta i els socis que conformen l’associació. Gymnas(IHUM) sorgeix del curs de Ciències Socials de la Llibreria La Temerària, i el suport i implicació dels seus membres ha estat imprescindible per començar a tirar endavant el projecte. La tercera és el grup de persones que s’han apuntat al curs, sigui a tots els mòduls o només al de literatura.
L’interès, les ganes per continuar aprenent mitjançant l’escolta activa i l’actitud respectuosa i atenta formen part d’uns valors que procurem exercir i que cal recuperar en el món líquid que ens ha tocat viure. El plaer d’escoltar de manera sostinguda qui en sap d’algun tema té una dimensió ritual que en el nostre món bombardejat per imatges, mems i missatges superficials, breus i impactants, és molt difícil d’exercir. Necessitem alentir el temps, asseure’ns i escoltar-nos, pensar en allò que hem escoltat i compartit, i ho necessitem perquè és una de les formes de conèixer-nos a nosaltres mateixos.
Segons la tradició grecollatina, la màxima “gnôthi seautón” (coneix-te a tu mateix) presidia l’entrada al temple d’Apol·lo de l’Oracle de Delfos. Com a déu de la claredat, la raó i el saber, la màxima li escau d’allò més, convidant a la reflexió interior, a la introspecció. Tot i que originalment sembla que la màxima dèlfica apel·lava a la submissió moral cap a la divinitat apol·línia, la interpretació introspectiva s’ha imposat en el temps a la religiosa originària. Plató parla en el seu diàleg “Protàgores” dels anomenats Set Savis de Grècia, i li atribueix a un d’ells, Tales de Milet, aquesta màxima que el seu mestre Sòcrates es va fer seva. La màxima forma part de les anomenades 147 màximes de l’Oracle de Delfos. La tradició les atribuïa al mateix déu Apol·lo i el segle V dC van ser recollides per l’escriptor grec Joan Estobeu a l’antologia de textos grecs coneguda com “Els extractes”, en què també les va atribuir als Set Savis. Malgrat tot, segurament eren un compendi de la cultura popular de l’època que s’havien anat gravant als murs del temple com a recordatori de la moral i la saviesa gregues. Sigui quina sigui l’autoria i el seu origen, les màximes tenen valor per elles mateixes perquè han transcendit el temps com a compendi de la saviesa i l’experiència.
Una de les màximes que ens acompanyen a “Gymnas(IHUM)” és aquesta. Creiem fermament que la recuperació dels estudis humanístics és un camí necessari per a l’autoconeixement, per a la introspecció i alhora per a la creació col·lectiva de sabers mitjançant la interacció i la recuperació de l’esperit humanístic tant del passat grecollatí, com del Renaixement i com de la tradició posterior. Conèixer-se un mateix no és possible sense el verb, sigui la paraula escrita, oral o gravada en pedra. La tradició cultural ens connecta amb les ments del passat com ens recordava el Lluís Serrasolses del mòdul de literatura en citar el mestre Jaume Cela: “Llegir és dialogar amb els morts”. De fet, podríem dir que revivim la ment dels homes i les dones del passat en reproduir en nosaltres mateixos les seves paraules, assaborint-les i escoltant-nos com les sentim en la nostra veu interior. La lectura silenciosa i individual és una forma de conèixer-nos a nosaltres mateixos per interposició de la veu de qui ens ha precedit. Un ritual dessacralitzat que ens porta a sentir-nos mostrant la condició humana com una condició universal, construïda històricament en una tradició mil·lenària. Llegir les veus del passat és recuperar les ments que han configurat la nostra civilització i, de fet, que han configurat la nostra ment, el nostre gust, el nostre pensament. I també llegim per conèixer-nos tot reconeixent-nos en qui ens va precedir. Som baules del sentit quan llegim qui ens ha precedit, i alhora donem sentit al món present quan els llegim.
Així doncs, fem de la lectura un mitjà d’introspecció universal i de la conversa un posicionament moral. Des de Gymnas(IHUM) hi aportarem el nostre granet de sorra, mot a mot, lletra a lletra, punt a punt.
