La peculiaritat del Cinema Catalunya

Pocs cinemes hi deu haver al territori que siguin públics. El cas del Cinema Catalunya n’és un. Per això, el seu repte és doble: projectar cinema (com un cinema comercial), però amb l’afegitó de fer-ho sempre des de criteris de cohesió social. La projecció de cinema en català és una d’aquestes apostes que justifiquen la gestió pública de l’equipament. I si bé l’ús social de la llengua viu un cert retrocés els darrers anys, també ho és que alguns productes culturals pensats i creats en català estan esdevenint petits fenòmens socials. És el cas de “Casa en flames”, que, tal com informem al diari d’avui, ja és la pel·lícula més vista de l’any 2024 a la sala del carrer de Sant Pere (i dobla en espectadors la més taquillera del 2023). L’alegria és doble: per l’èxit d’un producte cultural en català i per veure la sala noble del Cinema Catalunya plena a tantes sessions. Tant de bo la peculiaritat del Cinema Catalunya deixi de ser-ho (i esdevingui quotidià).