Carles Fornell
Podem dir que som literalment una expressió electromagnètica de les nostres vibracions cognitives. El comportament electromagnètic s’evidencia al món com una dualitat.
Tota matèria que conté una càrrega negativa i una càrrega positiva significa que els organismes són construïts des del principi. El nostre estat d’equilibri psicològic és mantenir un ambient intern estable de cada organisme, és el balanç d’aquestes dues polaritats. Fins i tot el camp de l’energia emocional del cos mostra que el camp energètic del cor acull informació emocional i és el mitjà entre la comunicació bioenergètica de l’interior i l’exterior del cos. Les investigacions demostren que el camp del nostre cor pot canviar al moment en què experimentem diferents emocions, i aquests canvis són percebuts pels cervells propers a nosaltres i poden afectar les cèl·lules de l’ADN.
Les cèl·lules del cos es comuniquen per mitjà dels biofotons, que són partícules de llum del sistema de comunicació corporal i en els quals també trobem el que s’anomena ressonància mòrfica, L’ADN opera en senyals bioelèctrics on el cor i el cervell mantenen un contacte recíproc, que influeix en el funcionament dels dos òrgans. Encara que aquest fenomen no és gaire conegut, el cor envia més informació al cervell que el cervell al cor, els senyals que envia el cervell al cor influeixen a la percepció de processos emocionals i funcions cognitives. El cor genera un camp electromagnètic al nostre cos, i són mesurades per les ones cerebrals i transmeses a la gent que ens envolta.
El nostre univers és viu i conscient, però no hi ha unes lleis, només hi ha cicles, no hi ha res extern que obligui a complir una llei exterior. La ciència manifesta que el nostre cos és com una màquina bioquímica controlada pels seus propis gens, per tant, el comportament de l’emoció i les tendències de la mateixa biologia són controlades per programes genètics que no podem canviar, aleshores, els sentiments influeixen en el progrés personal.
La ment conscient és la part creativa, és la que té la identitat personal implícita i és la que crea el pensament veritable. També tenim una ment subconscient, i aquest subconscient és semblant a una gravadora on guarda el comportament de la seva memòria, perquè després el conscient faci clic i exerceixi una acció. El subconscient evita haver d’aprendre cada cop que fem una acció apresa creant un patró, el problema és que els patrons bàsics com els comportaments són programes de la ment subconscient igual que les creences. La neurociència moderna ens ha dit que en el desenvolupament de la nostra vida, només hi ha el 5% dels comportaments controlats per la nostra ment conscient. I el 95% som controlats per la nostra ment subconscient i per sistemes externs instal·lats al nostre subconscient. La qüestió és que aquests programes que ens governen pensem que són nostres, però no és així.
La nostra ment té com a suport el cervell i aquest gestiona el que la ment ordena, però si la nostra ment no està ben harmonitzada, aquest cervell funcionarà de forma erràtica. Això passa amb l’estrès, es considera el mecanisme que s’engega quan una persona es veu embolicada per un excés de situacions que superen els seus recursos. L’estrès per adaptar-se es manifesta amb reaccions com ara agilitzar el pensament, emprar una conducta més enèrgica, augmentar l’eficàcia per superar determinades situacions amb èxit. Al llarg del dia, podem viure estrès sense conseqüències negatives, a més, pot afavorir l’augment de l’autoestima en assolir el rendiment i superar els reptes i les metes fixades. Tot i això, comença a ser perjudicial quan no es recupera l’energia o els recursos emprats. Si això passa, es produeix un desgast important de l’organisme, o dormir poc quan el cos ho necessita, o patir canvis d’envelliment cel·lular. Els símptomes de l’estrès poden causar problemes tant físics com psicològics i emocionals. Moltes vegades, els afectats no relacionen els senyals amb el mateix estrès. Els més freqüents són: el mal de cap, provocat per la tensió muscular que exercim sobre el cap, la mandíbula i el coll, que també són generats per l’estrès o l’ansietat, i la falla de memòria per la manca d’energia o de concentració.
També els canvis de conducta, problemes de salut mental, ansietat, depressió, problemes cardiovasculars i el múscul esquelètic. Quan l’estrès es perllonga en el temps, hi ha canvis d’hàbits i es produeix un cansament constant i perllongat, també podem comprovar l’insomni o excés de son, o dificultat per agafar el son. Si no es dorm de manera continuada, es produirà en un estat d’hiperactivitat continuada produint a nivell cel·lular un desgast i envelliment.
Estem matant el missatger i no parem atenció al missatge.
