El trinomi fantàstic

Tots coneixem la dita que la vida no és plena sense escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Jo el considero "un trinomi fantàstic". L'ordre dels factors no importa. Tant se val quina sigui la primera fita. El que potser ja esdevé més difícil rau a esbrinar-ne l'origen i el significat. Sembla ésser que prové d'en Mujàmmad, el missatger de l'islam. Pel que fa al nucli -considerant el llibre- es tracta de possibilitar la tramesa de coneixements a altres persones. Pel que fa a l'arbre, alimenta qui en menja els fruits. Alhora, però, fa ombra els dies que el sol escalfa massa. Finalment, tenir descendència garanteix la continuïtat de l'espècie i (en un sentit potser un xic egoista) l'atenció personalitzada quan les forces minvin. Per tant, la moralitat que se'n deriva fixa un sentit altruista envers l'entorn social.

Feta la puntualització, tan sols manquen dos dies per a la nit màgica de cada any. Especialment per a la mainada. Amb permís del Papa Noel, la diada de Reis convida a fer un munt de regals. Sovint, dominen els dubtes i acabem comprant coses inútils o sense prou substància o densitat. En aquest punt, goso fer un suggeriment: a banda de joguines per a la mainada, roba de vestir, estris relacionats amb les noves tecnologies i complements per als altres, apunto els llibres. És en aquest punt i circumstància que proposo considerar una de les tres novel·les de l'escriptora Antònia Serrano i Canales ("El hombre del parque", "La herencia" i "El hijo de la criada", publicats per Nova Casa Editorial). Va néixer (fa 74 anys) en un poblet de la província de Jaén (Baños de la Encina). Els va complir fa menys de dos mesos. Bo i aplicant la sentència que "uno no es de donde nace, sino de donde pace", se sent plenament integrada dins la societat egarenca. Malgrat tractar-se d'una vocació literària tardana, certifico que ofereix una lectura fàcil, àgil, entretinguda i amena. Va emigrar a Catalunya quan tan sols tenia 10 anyets. Ací va formar una família i té dues filles (una d'elles viu a Austràlia) i tres néts. És una persona autodidacta i d'un molt bon nivell cultural i conversa agradable. El seu exemple hauria d'esperonar totes aquelles persones que entreveuen grans dificultats en el repte d'assolir el cim del trinomi que comentava. Certament, voler és poder. Així de senzill!