02 de febrer de 2017
Sí, sens dubte, a Madrid hi ha gent amb molta mala llet i moltes ganes de dinamitar tot això que no és un "procés" sinó una mena de mutació regida per l'atzar i la improvisació. Sí, hi ha mans negres, clar que sí. Sí, l'Estat té unes clavegueres immenses, plenes de perillosos rèptils que s'alimenten de detritus i residus tòxics de tota mena. Sí, utilitzaran tots els recursos, tots, per impedir que puguem votar en un referèndum homologable quina mena de futur volem. Però tenim un problema. El del 3% clàssic i segurament molts altres "trespercents" o "noséquantspercents" que han embrutat el país i que ara són un llast formidable. Una llàstima, sí, però la política catalana té exactament els mateixos vicis que l'espanyola, perquè és de matriu espanyola. Per a segons quines coses, som espanyolíssims. Què hi farem. Podem deixar de ser espanyolíssims? Sens dubte. Però això demana una voluntat de ferro i acceptar que surti a la llum pública un autèntic femer autonòmic, una còpia a escala del femer estatal. I, per tant, deixar un reguitzell interminable de víctimes, començant per Pujol, i fer una destrossa formidable. Clar que no anem enlloc arrossegant els pitjors vicis que han anat corcant la democràcia espanyola i catalana, les dues. Però també està clar que el paradís no existeix i que les ànsies excessives de puresa acaben portant a construir fogueres on es crema de tot, sense manies. Tanmateix, o ens desenganxem del passat o no anirem enlloc, cosa cada dia més probable. L'espectacle d'haver d'aguantar que els que s'han embrutat amb la Gürtel es dediquin a acusar els del 3% és infumable. Aguantar lliçons d'ètica de segons quins individus i indivídues, enfangats fins a les celles, no té sentit. No hi ha país nou que aguanti arrossegar tantes tones de residus radioactius. Igual que un vuitanta per cent estem a favor de decidir a les urnes, una majoria similar estaria a favor de fer neteja… I, almenys, d'independitzar-nos d'aquest immens abocador.
