El terrassenc Xavi Ros Calsina es va Llicenciar i doctorar en Geologia. L’any 1999 va començar a treballar com a professor fent substitucions a diferents instituts de Terrassa i un any després, es va incorporar a l’Institut Matadepera, l’únic Institut públic del municipi. L’any 2003 va entrar a l’equip directiu del centre i va ser el director Pedagògic durant 6 anys. Després també va exercir de Cap d’Estudis i, des de l’any 2013, és el director del centre.
Et vas llicenciar en Geologia i vas exercir de mestre. Què et va portar a ser director de l’Institut Matadepera?Entre acabar el grau i començar a fer de docent vaig fer diferents coses i la que més em motivava era fer de docent. Ja havia estudiat el màster i de totes les opcions relacionades amb la geologia i amb la docència, aquesta última era la que més m’agradava. Jo no tenia intenció ni expectativa d’estar en càrrecs directius, però les circumstàncies van fer que el tercer any aquí hi hagués un canvi de direcció i l’actual directora em va proposar per fer de coordinador pedagògic. Vaig estar-hi sis anys i després vaig fer de Cap d’Estudis. Vaig estar aquells anys molt implicat en temes de l’institut i, per tant, hi havia vincle afectiu amb l’entorn i el centre. Quan vaig tenir la plaça vam parlar-ho i vaig ser escollit director l’any 2013. Sempre he anat pensat que potser ho hauria d’anar deixant perquè són ja onze anys i comptant els deu que vaig estar a l’equip directiu en son 21 en total. Però com que he anat fent moltes coses i cada repte em genera una nova il·lusió, encara estic aquí.
Què exigeix dirigir un institut com el de Matadepera? La tasca docent amb les circumstàncies actuals i nivell d’exigència de la societat exigeix molta feina i paciència. Hem de tenir molta diversitat perquè volem ser inclusius, perquè volem fer aprenentatges profunds i que aquests siguin duradors. També han de ser variats perquè és una societat molt canviant. La tasca docent és molt complexa i es fa amb uns recursos molt limitats i, per tant, la tasca directiva encara ho és més. Però és una feina atractiva, interessant, no t’avorreixes mai perquè és variada i estàs en contacte amb molta gent i pots modificar coses d’aquest petit microcosmos com ho és un institut per fer-lo millor. També exigeix molta comunicació i escolta. Al nostre centre intentem que hi hagi molta reflexió i qui està com a director ha de tenir totes aquestes coses.
Com ha canviat l’Institut des del moment en què vas entrar fins avui dia? Ha canviat molt la societat perquè han passat vint-i-tres anys. També ha canviat l’edifici. Quan jo vaig arribar no existia, es va inaugurar uns mesos després i ja s’han fet dues ampliacions. Però sobretot el que ha canviat és el projecte educatiu. Tot i que en el seu inici era poc després que s’implantés l’ESO i ja tenia una visió pedagògica, encara venim d’una tradició global del sistema, de com era una secundària selectiva com el BUP, i que no era per a tothom. Malgrat això, la reflexió pedagògica ha estat constant, sobretot des del 2015, i s’han implantat canvis orientats a un punt de vista de pedagogies actives, basats en projectes, treball per competències, i trencar la barrera un professor, una matèria i una aula. Ara hi ha més flexibilitat, fem classes de més d’una hora, fem més codocències, ajuntem matèries i tenim un model de convivència restauratiu. Hem fet molts canvis en una societat que també és canviant.
I com han canviat els alumnes? L’alumnat des del punt de vista adult, cada vegada és més jove. Nosaltres ens anem fent grans i ells continuen sent els mateixos. Hi ha un factor important que hem detectat en aquests últims anys que és la quantitat d’hores que els alumnes passen amb les pantalles, no necessàriament aquí al centre, sinó també fora de l’institut i a casa. Això ha fet que algunes característiques canviïn, per exemple hi ha una major dificultat en la concentració i en la flexibilitat de provar dinàmiques noves. Hi ha molta facilitat per contactar entre ells, però per exemple, també els costa més autoorganitzar-se. L’adolescència continua sent una etapa intensa i en els últims anys, la presència a les xarxes ha fet que sigui molt addictiu pels alumnes i que hi passin moltes hores. Arran de la pandèmia el benestar emocional també ha costat més de trobar.
Com és la metodologia actual del centre? Es basa en l’aprenentatge significatiu i inclusiu. També es basa en activitats molt obertes, activitats de terra baix on tothom pugui entrar i de sostre alt, que tothom pugui créixer. Fem servir molt la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes, tot i que no només. I en general, metodologies actives, on l’alumnat sigui participatiu. D’altra banda, tot i que no és una metodologia, en els últims anys hem canviat el model de convivència, basat en l’enfocament restauratiu global, que es basa molt en el diàleg i la manera d’atacar els conflictes, de prevenir-los i resoldre’ls. També apostem molt pel treball cooperatiu i intentem que els projectes tinguin exposició pública com a punt de motivació final. Això permet que hi hagi un feedback intermedi, que el producte final estigui més treballat i, per tant, hàgim après més. Amb aquest aprenentatge a través de l’activitat i els projectes, potenciem la reflexió, perquè si no reflexionem no aprenem. I pel que fa a l’avaluació, cada vegada li donem menys importància a la qualificació i més al feedback, ja que diuen els estudis que això millora els resultats d’aprenentatge.
Us ha afectat l’avançament del curs escolar a l’ESO aquest any? Ens afecta perquè som un centre que necessitem coordinar-nos molt i si es redueix aquest temps per fer-ho, és dramàtic. Hem fet el que hem pogut, organitzant-nos el millor possible, però creiem que és molt important que a l’inici de curs puguem fer entrevistes de cada tutor, i que cadascun conegui als seus alumnes. Tot això, en fer el traspàs d’informació, ens afecta molt a la nostra manera de treballar i com deia, no poder-nos reunir el temps suficient. És una complicació i una pèrdua de qualitat.
Quins consideres que són els reptes actuals que afronta l’educació? Jo crec que són els mateixos que afronta la societat, perquè al final l’educació la posem com a responsable de tot. Hi ha molts reptes actualment, com l’ambiental, el de la robotització, la intel·ligència artificial, el manteniment de la democràcia… són reptes que l’educació ha d’afrontar i ho ha de fer assegurant la inclusivitat i amb igualtat d’oportunitats. Hem d’aconseguir treure el màxim talent de tothom. Dins d’aquests penso que és molt important el pensament crític, i el tema de la ciutadania i valors. Penso que estem en una societat on els joves reben una quantitat d’inputs molt descontrolats respecte al que podia passar fa quinze anys a través de les xarxes i relacionats amb maneres de pensar i veure el món, i per tant tenen accés a temes delicats on es tracten de manera molt lliure sense filtre i no hi ha la contrapart social que ho compensi. Això posa en joc la mateixa democràcia. L’educació ha de ser per a tothom, amb aprenentatges profunds, adaptada per un món canviant i tenint en compte que els joves reben inputs que algú ha d’intentar poder analitzar críticament.
Com definiries l’Institut Matadepera? Nosaltres ens definim com un centre en moviment perquè ens atrevim molt a provar coses i no ens conformem amb el que estàvem fent abans. Procurem que tothom pugui treure el màxim d’ell mateix.
