Entrevistem a Ricard Farriol, president de l’ADF Matadepera, sobre l’agrupació de defensa, les actituds i riscos de la població i la prevenció d’incendis en plena campanya d’estiu.
Quina és la història de l’ADF Matadepera? La història de l’Adf de Matadepera va molt lligada a la dels Bombers voluntaris de Matadepera, que es van crear el 1982. L’Adf es va crear a partir de l’any 1986, Ramon Guinjoan, amb l’ajut de Francesc Arnau, funden l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Matadepera, per poder dotar pel poble d’uns ajuts que la Generalitat i Diputació donaven als municipis per arranjar camins i comprar material, cosa que mitjançant Bombers no es podien demanar. A més a més, la creació de l’ADF va permetre que els bombers tinguessin un important suport en la prevenció i extinció d’incendis forestals. L’ADF també va servir per ser el planter de futurs bombers voluntaris.
Quines són les principals tasques que dueu a terme des de l’ADF? Es fan moltes tasques al llarg de l’any, però per sintetitzar hi ha dues grans tasques relacionades amb la prevenció d’incendis: Treballs de gestió forestal en zones estratègiques del municipi durant els mesos de menys risc d’incendi i les tasques de vigilància, primera intervenció i suport a les tasques d’extinció d’incendis sota la direcció dels Bombers. A més durant l’any es participa amb moltes activitats d’entitats del poble o Ajuntament fent tasques de prevenció i suport, com per exemple les Festes de Sant Sebastià, la cursa del Mont-rodon, els dies del Let’s clean up, tasques d’educació en l’accés al medi natural a les escoles i instituts i altres entitats, etc.
Com protegiu i gestioneu els possibles incendis que poden desenvolupar-se al terme municipal? Després de l’incendi de l’any 2003 que va afectar bona part del Parc Natural i de Matadepera es va replantejar el model de prevenció d’incendis del municipi, basat en punts d’aigua i accessos viaris. Es van planificar i delimitar, junt amb els bombers (Unitat GRAF), tot de zones forestals i agrícoles del municipi, on es van començar a fer uns treballs específics de gestió del bosc, per canviar les estructures Forestals i minimitzar, provocar un canvi de comportament i generar oportunitats als cossos d’extinció en cas de grans incendis. Això es va poder implantar gràcies a la bona predisposició i implicació dels propietaris forestals afectats per aquestes zones i les administracions forestals i locals que ens van ajudar econòmicament per iniciar aquests treballs. Fins ara s’han anat mantenint i ampliant aquestes zones i a més, es compta amb el ramat del Turó de les nous cabres, del Pau i l’Emma, per pasturar aquestes zones i ajudar a controlar el sotabosc.
Alguna de les persones que formen part de l’agrupació ha patit mai algun accident? Per sort del meu record, accidents importats no. Posem molt accent amb els voluntaris en la formació i l’equipació (EPIS), per tal de minimitzar aquests aspectes.
Creus que la població és conscient del risc que preneu en certes situacions? Una part de la població n’és i cada cop més, però hi ha un bon percentatge d’aquesta que no. Això ens amoïna molt perquè estem en un entorn privilegiat, però, també és un entorn molt vulnerable. La distribució urbana de les cases en les urbanitzacions queda molt difusa i integrada en el context forestal i, en situacions de grans incendis, si no es fa una gestió parcel·la per parcel·la amb consciència de com s’han de tenir els jardins i entorns de les cases, això pot multiplicar per molt, la dificultat de gestió de l’emergència. En aquest sentit, cada any fem sessions formatives juntament amb els Bombers de Matadepera a les diferents urbanitzacions del poble, per mirar de conscienciar d’aquest aspecte. Des de l’ADF participem i formem part de la Fundació pel patrimoni natural de Matadepera per conscienciar a la població a l’entorn del Parc Natural i que, les persones que se sentin interpel·lades en ajudar a millora la situació de l’entorn natural i reduir el risc que implica, pugui participar econòmicament en aquestes tasques.
Sovint hi ha actituds incíviques que provoquen accidents al bosc. Creus que actualment s’està perdent l’estima pel medi natural? En general crec que la gent que va al medi natural hi va perquè si troba a gust i l’aprecia tal com és. Això no obstant, sí que és veritat que en incrementar-se molt en els darrers anys, hi ha moltes persones que no tenen consciència i educació en com comportar-se i amb el respecte que s’ha de tenir un cop hi ets. No s’hi val deixar escombraries, cridar, portar gossos deslligats, etc. en un entorn que té uns propietaris, que s’hi poden desenvolupar activitats agro-ramaderes o senzillament que estem en un espai protegit (Parc Natural) i això implica acostar-se a l’entorn tenint en compte uns mínims en els comportaments que s’han de donar.
En l’actualitat ens acompanya una greu sequera. Com valores tu la situació actual? Fa anys que anem observant i vivint que la realitat del canvi climàtic és un fet i una de les cares d’aquest més visibles són aquests períodes de sequera. Això està provocant i provocarà canvis en els boscos actuals. Actualment, estem veient que es moren molts arbres per la competència hídrica i només podem ajudar a minimitzar els danys de les plagues, mitjançant la gestió forestal. Fer gestió forestal, és a dir tallar arbres de forma dirigida i amb criteris predeterminats, s’ha de veure com un aspecte positiu per la conservació o preservació del medi natural.
I quines tasques de prevenció estan previstes de cara a la campanya d’estiu? Durant els mesos d’estiu és quan les condicions de sequera es fan més patents i el risc és més alt. Així, les tasques se centraran principalment en la vigilància i primeres actuacions en cas de foc. Si les condicions es consideren que permeten fer gestió forestal sense risc (o amb un risc controlat), es continuaran fent feines de desbrocat en les zones estratègiques que he comentat abans.
Ens pots donar algun consell de prevenció? Sobretot fer cas dels missatges institucionals de com ens hem de comportar a l’hora d’anar al medi natural o, si es dona la circumstància de limitació a l’accés a espais forestals per risc. Hem de pensar que sobretot aquesta limitació bé donada, a part d’evitar qualsevol risc d’ignició, pensant en la seguretat de les persones si es donés la fatalitat del foc.
