Antoni López Massó es va dedicar al comerç des de l’adolescència fins que es va prejubilar als 60 anys. Aleshores va començar a escriure. Amb la seva primera novel·la, “L’home dels ulls grisos”, va guanyar el premi Carlemany pel Foment de la Lectura. Fa poc que ha publicat la quarta, “Blanc sobre negre”, que tracta del tràfic d’esclaus a Cuba.
Vostè ha estat un escriptor de vocació tardana o ja escrivia de jove però no publicava?
No, jo no vaig parar de treballar fins que em vaig prejubilar als 60 anys. Llegia molt però no havia escrit mai res. Ara m’ho passo molt bé escrivint i quan els lectors em diuen que els meus llibres els han agradat em donen ànims per continuar.
Com va néixer el seu primer llibre?
Em vaig fer voluntari d’Oncolliga i allà vaig conèixer la persona que em va inspirar la novel·la que vaig titular “L’home dels ulls grisos”. Ell em va explicar detalls de la seva vida i a partir d’aquí vaig inventar-me la resta. La meva família em deia que l’havia de presentar a un concurs però jo no ho veia clar.
Què el va fer canviar d’opinió?
La meva filla em va dir que, si no la presentava jo, ho faria ella. Aleshores em vaig assabentar que el premi Carlemany, que es convoca a Andorra, tenia un jurat format per joves estudiants i això em va fer gràcia. La vaig enviar i quan, al cap d’uns mesos, em van dir que havia guanyat vaig ser el primer sorprès. Els organitzadors també es van quedar sorpresos quan van saber que aquella era la meva primera novel·la.
I ara ja va per la quarta. Com va sorgir “Blanc sobre negre”?
La idea em va venir al cap quan vaig llegir sobre un traficant d’esclaus que es deia Antonio López, el marquès de Comillas. No tenim cap parentesc però la coincidència del seu nom i el meu em va cridar l’atenció i vaig començar a investigar.
Quant de temps va durar la tasca de documentació?
Uns quatre mesos. M’ho vaig passar molt bé documentant-me i vaig trobar moltíssima informació. Al Museu Marítim van ser molt amables. També vaig accedir, digitalment, a la Biblioteca Nacional de Cuba. Allà també vaig trobar molts documents però la visió del tema, naturalment, era molt diferent.
Va descobrir alguna curiositat?
Sí, per exemple, que la càmera Kodak automàtica es va fer servir per primera vegada a Cuba. És una anècdota que he inclòs a la novel·la. I, per descomptat, vaig recopilar informació històrica.
Per exemple?
L’any 1830 el Parlament anglès va decretar el final de l’esclavitud i va instar altres governs a sumar-s’hi. A Espanya no en van fer cas. Després, van fer desaparèixer la documentació però resulta que els anglesos conserven els registres dels vaixells dels traficants espanyols. També vaig descobrir la història de John Newton.
Qui va ser?
Era un mariner anglès, traficant d’esclaus, que durant una tempesta va prometre que si se salvava alliberaria els esclaus i lluitaria contra l’esclavatge. Es va salvar i ho va complir. És l’autor de la famosa cançó “Amazing Grace”.
Què més va trobar?
Que, només dos anys després del descobriment d’Amèrica, el papa Borgia va agafar un mapa, va traçar una línia i va dividir el continent en dues parts, la meitat per a Castella i l’altra meitat per a les altres potències europees. També he descobert algunes paraules que no havia sentit mai.
Quines?
“Bozal”, que és un negre no batejat, que acaba d’arribar i encara no parla l’idioma. Hi havia els “bozales”, els “ladinos” i els “cimarrones”, que eren els rebels. I una altra paraula nova que he descobert és cliometria. Ve de Clio, la musa de la història, i “metria”, que vol dir mesurar.
Quina relació té la cliometria amb el tema del tràfic d’esclaus?
S’ha utilitzat per calcular coses relacionades amb el tema. En quatre segles, van arribar a Amèrica quinze milions de negres de l’Àfrica, que els traficants compraven als caps de les tribus rivals que els havien fet presoners. Amb la cliometria s’ha calculat que els negrers cada quatre o cinc anys doblaven el seu capital. I cada negrer podia tenir dos o tres mil esclaus.
Un negoci fabulós…
La reialesa també se’n beneficiava. He trobat un document que és un contracte signat entre els reis d’Anglaterra i Espanya “per a la introducció d’esclaus negres a l’Amèrica espanyola”. No diu els noms dels reis, s’hi refereix com “las dos magestades catholica y bretanica”, però per la data, 1713, el rei espanyol era Felip V. És inevitable preguntar-se si el setge de Barcelona de 1713-14 es va pagar amb diners procedents de l’esclavatge.
Tanmateix, els protagonistes de la novel·la són de ficció, oi?
Sí, el context és real però els personatges són ficticis. El protagonista és un noi català que emigra a Cuba per necessitat. Entre 1800 i 1850 va marxar molta gent. El noi al principi no vol traficar amb esclaus però ho acaba fent. Després s’enamora d’una mestissa i això li fa canviar la manera de pensar. Allibera els esclaus i comença a defensar la independència de Cuba.
Així, la novel·la es desenvolupa a l’època de la independència de Cuba?
Sí. Tenia moltíssima informació i no la podia utilitzar tota. Em vaig centrar en el període dels últims seixanta anys de domini espanyol a Cuba. Em va semblar que era el més interessant i que el tema de la independència podia tenir un paral·lelisme amb l’actualitat.
