Els darrers temps s’ha multiplicat a casa nostre el nombre de benzineres conegudes com a “low cost”, en un model de negoci, el d’oferir preus reduïts a canvi d’eliminar certs serveis, que s’ha estès en molts àmbits. De les aerolínies a la telefonia mòbil, passant pels gimnasos, les assegurances, les perruqueries o les mateixes estacions de servei.
Pagar menys per la gasolina o el dièsel és el gran reclam de les benzineres “low cost”. Un estudi publicat l’any passat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) indicava que, per a un vehicle que recorre uns 20 mil quilòmetres l’any i consumeix uns 7 litres cada 100 quilòmetres, proveir habitualment en una benzinera amb bons preus surt força a compte. En concret ens permetrà estalviar 237 euros l’any si usem gasolina 95; 240 euros per al dièsel; i 330, per a la gasolina 98.
Hem de tenir en compte que el preu del combustible varia setmana rere setmana, dia rere dia, així que l’esmentat estalvi va modificant-se. Però l’informe de l’OCU no deixa de ser representatiu dels avantatges que suposa “estudiar” a quina benzinera ens aturem per omplir el dipòsit.
Autoservei
Més enllà de pagar menys per la benzina o el dièsel, la principal característica de les gasolineres “low cost” és que el consumidor se serveix a si mateix. És a dir, els conductors arriben a la benzinera, seleccionen el combustible i indiquen quants diners volen gastar-se; paguen, proveeixen de carburant i tornen a agafar el volant.
En moltes d’aquestes benzineres de baix cost no trobaran ningú que els cobri, sinó que tot el procés per atorgar energia al cotxe el durà a terme el mateix conductor gràcies a la tecnologia. És precisament aquesta reducció de costos en personal, un dels trets que permet les gasolineres “los cost” oferir els combustibles a un preu per litre més baix.
Un altre dels factors que els ho possibilita, és que força d’aquestes estacions de servei solen estar situades a zones industrials, o bé allunyades del que és estrictament el centre urbà. Així, sovint, els terrenys on s’ubiquen acostumen a tenir uns preus més barats que el de les benzineres localitzades al bell mig de les ciutats. Una conseqüència d’això és que, a la vegada, poden oferir uns preus més barats als conductors.
Una altra característica del fenomen de les estacions de servei “low cost” és que cada vegada n’hi ha més que estan associades a un supermercat o un hipermercat concrets. En aquests casos, les gasolineres solen trobar-se dins del mateix recinte en què hi ha el centre comercial. D’aquesta forma, la persona que va al “súper” a fer la compra diària també compta amb la possibilitat d’omplir el dipòsit. I a la vegada, el “súper” es veurà beneficiat de l’existència de la gasolinera, donat que hi haurà conductors que en un principi només voldran posar benzina, però que acabaran inevitablement creuant la porta del supermercat per fer-hi alguna compra.
Un sector obert
L’inici de la proliferació de les gasolineres de “baix cost” cal buscar-lo a l’any 2013, quan va tirar endavant una nova Llei d’Hidrocarburs, que a la pràctica va permetre obrir el mercat de les benzineres a nous actors (molts d’ells, independents de les grans cadenes de gasolineres que fins al moment havien dominat clarament el sector).
D’aleshores ençà, les benzineres “low cost” han aconseguit una gran acceptació entre els conductors. És cert, però, que de vegades existeix el dubte de si el combustible que surt de les mànegues de les estacions de servei de “baix cost” compta, o no, amb la mateixa qualitat que el carburant que podem comprar en una gasolinera “tradicional”.
Per a la tranquil·litat del consumidor convé tenir en compte que tots els combustibles que es venen a les estacions de servei espanyoles han de complir uns mínims de qualitat. A més, en la seva immensa majoria, el gasoil o la gasolina procedeix d’una mateixa font, l’anomenada Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH).
Aquesta empresa s’encarrega d’emmagatzemar, transportar i subministrar a les estacions de servei una part molt destacable del conjunt dels productes petrolífers que es venen a Espanya.
Una fórmula millorada
Aquest origen que sovint és comú (CLH) garanteix d’aquesta maneta que tots els carburants tinguin uns mínims de qualitat. A més, l’empresa subministra la mateixa matèria prima (la que li arriba de les refineries) a totes les estacions de servei a les quals proveeix, sense diferenciar entre les que són “low cost” i les que no.
En la mateixa línia, des de l’Associació Nacional d’Estacions de Servei Automàtiques (Aesae) defensava recentment que els carburants que es venen en les benzineres “de baix cost” contenen els additius obligatoris marcats per llei per a cada estació de l’any (ja sigui per al seu consum a l’hivern o a l’estiu). Existeix la creença, desmentida per l’Aesae, que només les gasolineres “tradicionals” afegeixen al carburant additius per millorar-ne l’eficiència.
En qualsevol cas, el “low cost” a l’àmbit de les estacions de servei ha esdevingut un fenomen consolidat i que creix any rere any.
