En Ramon Cazorla, de 48 anys i resident a la Grípia, en porta més de 20 veient el món des de les altures. La seva feina com a treballador "vertical" l’ha enlairat fins a coronar la façana de les torres de Can Jofresa, "les de 16 pisos", recorda el terrassenc; l’ha portat a tenir una vista a vol d’ocell de Barcelona enfilat 90 metres amunt a l’exterior de l’hotel Hilton, i també a treballar en una part interior de l’antena que com una fletxa apunta al cel a la torre de telecomunicacions de Collserola, al Tibidabo.
En Ramon és de l’empresa Àtic Treballs Verticals, de Vacarisses, que presta serveis molt variats (pintura, reparació i protecció de les estructures de formigó; segellats de superfícies…).
Encara que porti més de dues dècades fent la mateixa feina, a en Ramon, sempre li fa respecte estar penjat d’un edifici. "En el moment de la sortida, de despenjar-te, és quan més respecte sents", comenta. Revisar que existeix una correcta subjecció de les cordes (cadascuna aguanta uns 1.500 quilos i ell se’n posa dues) i dels ancoratges és bàsic per reduir els riscos. La pluja, més que el vent, és la condició meteorològica que resulta més desfavorable a l’hora de romandre a l’aire, segons explica. En Ramon també indica que, per normativa, "no podem estar més de quatre hores seguides penjats" i que estar allà dalt, suspès, agafat només per unes cordes, et manté ben en forma. "En no tenir els peus al terra, el teu punt de gravetat està en l’aire, i llavors has de fer força amb els braços per a qualsevol acció, tant si vols picar amb un martell com utilitzar un trepant."
L’egarenc comenta que moltes de les persones que es dediquen als treballs verticals fan muntanya, escalada (ell mateix en practicava quan tenia més temps). I que la seva feina li agrada… Tot i que, algun cop, quan treu el cap des de dalt del terrat d’un edifici, pensa: "Ara potser preferiria estar tancat en una oficina…".
