Les celebracions en honor a la figura de la mare es remunten a molts segles enrere. Per començar hem de viatjar en la història fins a la mitologia de l’antiga Grècia, on es rendien honors a Rea, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades.
També els romans van adoptar tard aquesta celebració, que anomenaven "la hilaria" i tenia lloc el 15 de març al temple de Cíbele.
Els primers cristians també homenatjaven la figura materna, en aquest cas, orientada a lloar la Mare de Déu. Ara bé, per explicar el motiu de la celebració a casa nostra del Dia de la Mare el primer diumenge de maig cal viatjar fins als Estats Units, a inicis del segle passat.
Allà, una ciutadana anomenada Anna Jarvis, que vivia a Filadèlfia, va impulsar aquesta iniciativa després de la mort de la seva mare. En concret, Jarvis va enviar una carta a professionals influents de l’època (religiosos, mestres, polítics, advocats…) perquè instauressin un dia en homenatge a les mares, que de fet coincidia amb la data de l’aniversari de la mort de la seva estimada progenitora. Volia que fos el segon diumenge de maig.
La iniciativa va obtenir una gran resposta. Tant és així que la idea va arribar al mateix congrés dels Estats Units, on l’any 1914 es va aprovar la celebració del Dia de la Mare, declarada, a més, festa nacional.
La proposta va traspassar fronteres. Aviat més de quaranta països van adoptar la celebració del Dia de la Mare, si no el segon diumenge de maig (que és quan encara avui té lloc als Estats Units), sí en dates similars, com ocorre a Catalunya. Val a dir que l’esperit comercial que aviat va adquirir la festa no va agradar gens ni mica l’Anna Jarvis.
